En record de Jarque

Avui el mon del futbol, esta de dol. En Dani Jarque, el capità espanyolista, ens va deixar, despres de patir un atac de cor.

Se’t fa molt estrany pensar que a la plenitud de la vida, que amb la força dels seus vint-i-sis anys, que amb la pràctica esportiva continuada, que amb els avenços tècnics i amb les revisions exhaustives que tenen els esportistes d’elit, algú pugui patir un atac de cor que li segui la vida, se’t fa molt difícil...

Des de aqui tot el suport a la família d’en Jarque, en aquests moments tan dificils i l’abraçada i el condol a tota l’afecció espanyolista. Descansi en pau.

(Foto arxiu RCE ESPANYOL)

Contents? Quina vergonya...!!!!

Hauriem d'estar contents, per aconseguir l'incompliment de l'estatut?

Hauriem d'estar contents, per aconseguir no tenir el finançament merescut?

Hauriem d'estar contents, per no tenir per escrit camp número que asseguri un bon finançament?

Hauriem d'estar contents, per un acord que no te en compte l'esforç fiscal?

Hauriem d'estar contents, per un acord que no respecta la bilateralitat?

Hauriem d'estar contents, per un acord que no compleix el principi d'ordinalitat?

Hauriem d'estar contents, per un acord pel qual tincrem menys euros per habitant en educació sanitat, i serveis social que d'altres comunitats?

Hauriem d'estar contents per tenir els mal governants que tenim?

Catalunya mereix més... Un govern que defensi, de veritat, els nostres interesos...

Recaptar, recaptar, recaptar....

Un altre medi per recaptar ha nascut, la velocitat variable, es a dir l'oportunitat de poder multar.te per anar a la increible velocitat entre 40 i 80 Km/h, quan ho desitjin els que manen, per un sistema que sota l'excusa de salvaguardar la contaminació i la seguretat, els permetrà seguir recaptant de les butxaques dels catalans que vivim a la rodalia de Barcelona.

Felicitats tripartit!, Felicitats conselleria de Interior!, Felicitats responsables de Trànsit!

Ho esteu aconseguint..., ara només falta que ...

...ens treguin el tripartit aquells que ens els van posar...i que sigui aviat...

Mes Barça, menys Catalunya

Tanquem un mes de maig de somni. Va ser despertar del 2 a 6 a Madrid i es van anar succeint els èxits. Els de Crackovia van editar la cançoneta de l’any... Copa, Lliga i Champions, i els jugadors del Barça no els van defraudar. A Valencia, la Copa, sense haver de jugar la lliga, i finalment a Roma, la champions, on els catalans, varem acariciar l’Olimp dels deus i varem pujar i baixa del setè cel.
Color, banderes, cançons, himnes, festa, alegria, somriures, satisfacció, identificació, compromís, emocions, llàgrimes, satisfacció...
Ha estat un mes fantàstic, ha estat un mes. increïble, ha estat un mes irrepetible.

Però com diu un amic meu, quan el Barça va bé, Catalunya va malament, i mai una afirmació es tan certa, el país va fatal, el finançament no arriba, el govern català perdut, nomes preocupat de conserva la seva cadira, de l’estatal ni parlar-ne, cada cop que surt Pinotxo, ja tremolem. Les sancions administratives pujant ( a partir de dilluns les multes es multiplicaran per ordre i gracia de la conselleria de interior), per no parlar de les mentides de la campanya electoral a les eleccions europees, aquell, missatge, “que ens treguin de la crisi...”, barroer, molt barroer,qui es pensen que som, els ciutadans no som tontos, ni incultes, i sabem quan els hem de dir prou i aquest prou es arribat..

No m’agrada però es cert, cada cop hi ha mes Barça i menys Catalunya, em pregunto si no serà una estratègia constitucionalista (pp-psc).
Se’ns cap dubte aquest país necessita un Guardiola a la Generalitat.

Això farà història.

Això farà història, el presenciat ahir al Santiago Bernabeu, quedarà reflectit a les nostres retines i per temps.

Al igual que els nascuts abans dels 70, aquella generació que vam celebrar el 0-5 del Barça de Cruyff, Sotil, Reixach i companyia, ara els nascuts abans de la generació del 2000 ja tenen el seu referent , el 2-6 els sis magnífics gols del Barça de Guardiola, sis meravelles del mon del futbol però sobretot 90 minuts de com s'ha de jugar a futbol, com s'ha de dominar l’esfèrica, com s'ha de triangular i de com es pot gaudir de la creativitat de genis del futbol, i que facil que es quan tens a Xavi i Iniesta.

L'escenari fou el millor possible l'estadi de l'etern rival, una afició contraria que esperava als blaugranes amb l'ànim mes inflat pel canals mediatics que per les esperances realistes i amb 90 minuts dins d’un campionat va haver-hi prou, per deixar-los clar i qui es el campió, i llavors va ser quan un es dona compte com es gaudeix quan veus les cares dels teus adversaris de impotència, de ràbia serena i en el fons d'admiració.

I ara després de caure’ns la bava, de crida inconscientment i conscientment, d'estar inflats com elefants, de tenir pujades d’adrenalina constants, pensem que el millor encara estar per venir...

NOTA : La foto es de El Mundo Deportivo.

Calien?

Ja fa alguns dies que a diferents parts de Sant Boi ens han col•locat uns cartells grossos, immensos, que formen part de la comunicació que l’ajuntament ha instal•lat per que els ciutadans ens assabentem de la realització d’una sèrie d’obres que es realitzaran sota el paraigües econòmic del Plan Español para el estímulo de la Economia y el Empleo, que el govern central va aprovar (nomes el nom ja espanta).

Mes enllà de la realització de la inversió pública, que no posarem en dubte, de la selecció de les prioritats, suposo que marcades pels tècnics municipals, i de la planificació corresponent de les obres, calia tacar Sant Boi amb aquest cartells?, calia dedicar-li una agressió al paisatge d’aquesta manera?, calia invertir diners en aquest tipus de comunicació?...

Si pareu atenció, i us fixeu els veureu a tots els barris, els trobareu situats a façanes, cruïlles, y a emplaçament estratègics visualment parlant. Quan de temps hauran de romandre entre nosaltres?. I em pregunto el perquè d’aquest tipus de comunicació i no ho entenc. No serà que s’està aprofitant, aquesta comunicació per recordar-nos, un cop més quin es el govern que mana, no serà un instrument més de justificació electoral, no serà que s’acosten eleccions europees.

Comentari a part mereix el grafisme d’aquesta E amb barret (molt estil Madrid) es probablement dels dissenys amb més mal gust que he vist darrerament, tot molt de l’estil del govern central i del partit polític que el constitueix.

Ens enfonsem.

Realment la incompetència comença arribar a extrems insòlits, intolerables, en plena situació catastròfica econòmicament parlant, en plena situació dramàtica laboralment parlant i en plena situació patètica políticament parlant, ni govern de la generalitat, ni govern central no estant responent amb accions, ni amb solucions, que puguin atenuar les conseqüències d’aquesta situació de recessió que estem vivint.

Perquè hem de voler aquest polítics si no en saben?, perquè els hem de votar si no troben solucions per la nostra qualitat de vida?,no havíem quedat que la seva feina era servir-nos?, que la seva prioritat eren els ciutadans?, doncs ja ho veieu, els eslògans de campanya a prendre pel….una enganyifa.

Voleu exemples? aquí els teniu, “si guanya Zapatero guanya Catalunya”, conclusió el finançament sense aprovar, l’estatut sense complir, amb propostes insuficients i amb un dèficit d’infraestructures més que preocupant. Un altre eslògan “Fets, no Paraules”, quins fets? els 80km/h, els traspassos de competències que no arriben, vint-i-cinc diputats perduts a Madrid,... .I si ens fixem bé el mes sorprenent de tot, es que es comporten com a partits de l’oposició van a totes les manifestacions, a tots els actes reivindicatius a totes les reclamacions, com si no podessin fer res. Serà que enyoren de on venen i on haurien d’estar.

Sens cap dubte les coses han de canviar , i han de canviar ben aviat, si no acabarem recollint les engrunes del que un dia va ser un gran país. Per que ells no ho faran, probablement perquè no és o no senten que sigui el seu. Ull perquè ens enfonsem.

Obrir els ulls.

Per adonar-se’n de les coses, nomes cal utilitzar uns verbs, mirar, observar, veure, percebre..., que no volen dir el mateix, encara que tenen el mateix significat d’acció, però que tenen una arrel comuna, per poder utilitzar-los de manera adequada cal tenir els ulls oberts.

Probablement aquesta es la part mes difícil, la d'obrir els ulls, mirar el país que tenim, observar el que et rodeja i veure per actuar. Aquesta es la acció que no fan alguns dels nostres representants politics, perquè veuen una altre realitat, no miren el seu país, en miren un altre, no observen el que els demanem, es miren al melic i viuen d’esquena a la realitat.

Sovint els de fora se n’adonen de la realitat més que alguns dels que viuen entre nosaltres, per mostra un botó, les manifestacions del davanter del FC Barcelona Thierry Henry a La Vanguardia en entrevista publicada aquesta setmana en la que afirmava " Catalunya no és Espanya, és una altra cosa i això cal sentir-ho. El Barça és una altra història. Hi ha que viureu per entendreu”.

En Thierry Henry en pocs mesos s’ha adonat de mes coses, que alguns que porten mes de trenta anys entre nosaltres i no son capaços, perquè no tenen voluntat, però sobre tot perquè no miren, no observen, no veuen, no perceben.. alló que no volen... de fet no volen obrir el ulls.

Felicitats Monsieur Henry.