L’hora del finançament

Quan al llarg de la setmana he estat llegint dia rere dia les noticies al voltant del finançament autonòmic,(no oblidem, que es allò que per llei s’ha d’aplicar), quedo cada cop mes sorprès, estorat, al·lucinat, de com els governants, polítics de primera línia, poden anar canviant el seu discurs segons els interessi, i inclús agosaradament vanagloriar-se del incompliment de les lleis.

El ministre d’economia, ha passat del tot va molt bé d’abans de les eleccions ,al no podrem complir els nostres compromisos de desprès (donde dije digo ahora digo diego) i fins i tot el president del govern s’atreveix a parlar de la possibilitat de no complir la data del 9 d’agost, com a data per aconseguir un acord sobre el model de finançament que marca l’estatut. Difícil paper el que li toca jugar al conseller d’economia, negociar entre els amics del partit i els companys consellers de les altres autonomies, de diferent partit i amb moltes urgències pressupostàries. No se perquè però molt em temo que en aquesta negociació perdrem un altre llençol de la nostra particular bogada, i aquests anirà a parar a un altre racó espanyol.

I després se’ns titllarà d’insolidaris. El que es clar es que el nostre país sense un finançament adequat, no es podrà abastir dels serveis, ni de les infraestructures necessàries, ni podrà aplicar les polítiques per avançar, i això repercuteix directament a la qualitat de vida dels nostres ciutadans. Així que ara arriba l’hora dels fets, l’hora del finançament, a veure si es veritat.