Què pari de ploure!

Ja se que a molts no els agradarà el que diré, i fins i tot es políticament incorrecte, i es anar contra corrent, en sentit contrari, i no queda bé,... però és el que pensem molts ciutadans, "què pari de ploure!".

Mes enllà de declaracions de sequera, restriccions d'aigua, reserves naturals i tot els discurs polític i mediambiental, i un cop veient que l'impacte ha disminuït, que el servei es garantit i els embassaments jo no estan buits, si no menys plens, es hora de pensar amb la qualitat de vida de les persones, mes enllà de l'abastiment d'aigua.

I continuo sabent, que això no agrada,... però segur que esteu d'acord que la pluja també te repercussions personals, que la pluja ens canvia el nostre caràcter i la nostra manera de ser, que els dies grisos son tristos i depressius, que l'estat dels nens quan van a escola un dia pluja es diferent, que els canvis sobtats de temperatura no son bons pels aspectes mes psicològics de la persona, ni per les reumatologies, ni traumatológies, ...i tants, i tant d'altres exemples.

I continuo... vivim amb un entorn mediterrani, on son característiques les temperatures moderades, l'alta humitat i la presencia del sol escalfant-nos la major part del dia, i no podem fer-hi més, som així, i aquest aspecte implica que el nostre entorn social esta dissenyat per aquest tipus de climatologia mes benèvol.

No tenim infraestructures que puguin afrontar dies i dies de pluja, el trànsit resulta horrorós, el transport col.lectiu funciona en aquests casos de pena, el comerç surt molt perjudicat ja se sap que una part d'aquest es a l'aire lliure, (mercats ambulants, parades al exterior, etc.), la nostra manera de relació, es basa en una part en establir contactes en àmbits oberts o fora de casa (terrassetes, bars, restaurants, etc...) i en dies de pluja l'afluència es mínima i segur que l'impacte econòmic ja es deu començar a notar.

Ja estem farts, d'arreglar els armaris, de la bricologia domèstica, de les sessions de Dvd diumenge a la tarda,... volem sortir de casa, passejar, fer el vermutet, prendre el sol, etc...

El refranyer ja ho senyala, "pel maig cada dia un raig", sort que estem al juny i en pocs dies l'estiu que com diu la dita tota cuca viu..., A gaudir del temps sigui quin sigui, perquè miro per la finestra: es gris i el cel plora una altre vegada!.

Foto: Embassament de Sau 29 de maig 2008 (Foto Efe)