Acostumats al ridícul.

I de nou, el ridícul s'ha instal·lat a la política catalana. No podia ser d'una altre manera, quan semblava que els partits catalans anaven tots a una, sempre apareix algú internament, que ho esclafa tot.

Fa alguns dies els PSOE i el seu govern reptava l'executiu català, al no complir els terminis marcat pel text estatutari, i s'obria un escenari on la unió del partits catalans podria pressionar al govern central a la negociació. Es volia forçar la compareixença del president del govern perquè donés explicacions. Però es ben conegut el "rodillo socialista", i... resultat de tot aixó, IC i el seu únic representant al Congres de Diputats es tirant enrera amb l'excusa d'un acord de canvi de terminis i de compareixents i li estalvien un petit maldecap al president del govern.

Però mes enllà del fet puntual, el mes greu es la divisió, l'esquerda que IC i el propi PSC han obert a la unitat d'acció. Un cop més han preferit el color del partit al color del país. Algú dubte on aniran els vots dels 25 diputats socialistes als pressupostos?, i el vot de IC?. I a tot això , que diu Esquerra?, quin es el seu paper?.

De totes maneres, no cal que ens estranyem, tot plegat, ja es massa conegut, ens hem acostumat al ridícul.