Que s’ho facin mirar!

Ahir pensava que succeiria si quan tingues que paga la contribució, el darrer dia, anés a l’oficina de recaptació i donés un bitllet de cinc euros i res mes. Suposo que amb cara estranya el funcionari/a em miraria i em diria, perdoni, aquesta no es la quantitat, i jo li afegiria, cap problema es la meva proposta, ara ho negociem i si arribem a un acord tu pago quan vulgui, i sense recàrrecs” .

Doncs similar a aquest exemple domèstic, es l’actitud del govern central amb el model de finançament marcat per l’estatut. Han incomplert les dates (i han tingut dos anys per fer-ho), i les quanties del finançament marcades per l’estatut (que ara ens volen retallar encara més i aigualir-les).

No han complert ni els terminis, ni els acords, ni les lleis, i a sobre ens hem de sentir per part del president del govern central allò de "compleixo escrupolosament tots els acords amb Catalunya” i encara més, quan culpa a la Generalitat de no haver arribat a un acord (recordem son els seus companys de partit, els que es presenten junts a les llistes electorals i voten al Congres les mateixes coses). Per llogar-hi cadires!

Difícil papereta se li han girat als representants socialistes escollits a les circumscripcions catalanes, si tot continua com ara, hauran d’escollir entre país (a veure quin?) o partit (em refereixo al PSOE) a l’hora de votar els pressupostos de l’any vinent. I desitjar-los, a la comissió negociadora, una mica de sort, encara que molt em temo que ara l’objectiu es esgarrapar alguna almoina que poguí salvar els mobles al govern tripartit.

I desprès que ens vinguin amb el “Si guanya Zapatero, guanya Catalunya” o la “Catalunya optimista” o “la Catalunya que sap on va”... Com diria la meva avia... quina colla de carallots, que s’ho facin mirar!