Llegir ens fa + vius

Magnifica iniciativa la de TV3 en la seva ja famosa setmana.

La Setmana de TV3 d’enguany te l’eslògan "Llegir ens fa + vius" i es dedica a la promoció de la lectura.

Un país que llegeix, es un país que es lliure. Llegir no es un fet puntual, llegir es un fet quotidià, d’hàbit ,de costum, llegir es com menjar, com dormir...Llegir ens aporta criteri, opinió, idees, pensaments, nous sabers, noves relacions, … LLegir ens fa ser mes grans, i ens fa ser més útils.

Es igual el que llegim, ja siguin còmics, novel·les, magazines, premsa, o blocs…però el que cal fer es llegir. Podem llegir a casa, podem llegir al carrer, podem llegir en transport públic, podem llegir a qualsevol hora del dia, al mati, al vespre, o a la nit.

Set dies per fomentar la lectura, set dies per acompanyar el 358 que completen l’any, set dies per començar, per continuar, llegint...

Una magnifica iniciativa, perquè realment "Llegir ens fa + vius".

L’hora del finançament

Quan al llarg de la setmana he estat llegint dia rere dia les noticies al voltant del finançament autonòmic,(no oblidem, que es allò que per llei s’ha d’aplicar), quedo cada cop mes sorprès, estorat, al·lucinat, de com els governants, polítics de primera línia, poden anar canviant el seu discurs segons els interessi, i inclús agosaradament vanagloriar-se del incompliment de les lleis.

El ministre d’economia, ha passat del tot va molt bé d’abans de les eleccions ,al no podrem complir els nostres compromisos de desprès (donde dije digo ahora digo diego) i fins i tot el president del govern s’atreveix a parlar de la possibilitat de no complir la data del 9 d’agost, com a data per aconseguir un acord sobre el model de finançament que marca l’estatut. Difícil paper el que li toca jugar al conseller d’economia, negociar entre els amics del partit i els companys consellers de les altres autonomies, de diferent partit i amb moltes urgències pressupostàries. No se perquè però molt em temo que en aquesta negociació perdrem un altre llençol de la nostra particular bogada, i aquests anirà a parar a un altre racó espanyol.

I després se’ns titllarà d’insolidaris. El que es clar es que el nostre país sense un finançament adequat, no es podrà abastir dels serveis, ni de les infraestructures necessàries, ni podrà aplicar les polítiques per avançar, i això repercuteix directament a la qualitat de vida dels nostres ciutadans. Així que ara arriba l’hora dels fets, l’hora del finançament, a veure si es veritat.

Blocs i Política a Sant Boi.

Moltes felicitacions a l'equip de xarxa santboiana per la tertúlia d'ahir al vespre al voltant de Blocs i la política. Felicitacions perquè els ponents eren de primera, felicitacions perquè els assistents van poder escoltar missatges intel·ligents i felicitacions per la iniciativa. I que en vinguin moltes més.

De les ponències entorn els blocs i política, resaltar la visió crítica d'en Marc Vidal, que va polemitzar amb els representants polítics quan els va recordar la poca tirada que tenen i quan els va recorda que els partits eren com a empreses. Dolors Camats reconeixia les dificultats per parlar de la seva vida personal al seu blog, mentre amb sinceritat Carme Porta va manifestar que els blocs polítics no son lliures. En Carles Campuzano va manifestà que mitjançant les noves tecnologies es podia fer una altre manera de fer política per acabar amb "la política vella" i donar un salt endavant i finalment, Lourdes Muñoz ens va instruir amb un decaleg a tenir en compte a l'hora de mantenir un blog .

Va ser una bona manera de començar la festa major, amb la presencia de una seixantena de persones, la majoria d'ells bloggers santboians i persones vinculades al mon de la política de la vila. Nomes un detall, al meu entendre, va sobrar, la presencia a corre i cuita del Sr. Alcalde, per agafar el micro, repartir records, i fer-se la foto de rigor, que espero no sigui la que treguin al proper Viure a Sant Boi .

El dit, moltes felicitats amics de xarxa santboiana, endavant amb les vostres iniciatives, i ens veiem dissabte vinent a la Trobada de blocs santboians i a gaudir la Festa Major.

Acaba una lliga… acaba una era.

Havia de ser la lliga dels “Quatre fantàstics i l’acabem amb la lliga dels “que ens fan fàstic”. Fàstic per la poca implicació, fàstic perquè juguen amb el sentiments dels socis i simpatitzants, i fàstic per la seva falta de professionalitat.

Encara que a dir veritat no podem posar a tots en el mateix sarró, i això es cert, només es salven els de casa i els que han viscut la casa, a saber : els, Victor Valdes, Puyol, Iniesta, Xavi, Messi, Bojan... i d’altres que amb la seva actitud s’han sabut guanyar l’estima com Yaya Toure, Silvinho, Milito...

Però les “vaques sagrades”, “els cracks”, s’han amagat i han desaparegut i això es imperdonable. No s’entenen les lesions dubtoses, les molèsties musculars, les targetes simulades, la poca implicació professional (no anar a veure ni els companys jugar), les sortides nocturnes... i això no es pot perdonar.

El comiat de Frank Rijkard del Camp Nou, havia de ser tranquil, havia de ser un homenatge a un home que amb el seu tarannà ha marcat un estil, una manera de fer i un manera de ser i que a la fi el recordarem per la Champions a Sant Dennis, però els jugadors no van saber fer ni això, no van saber donar-li un homenatge merescut.

El partit d’ahir va ser la cirereta del horrible pastis que ens ha tocat veure aquesta temporada, sort que com sempre succeeix, les coses, ja siguin bones o bé dolentes tenen un final i això s’acaba. I com l’anunci de fa dos temporades, però adaptant-lo ...

Acaba una lliga… acaba una era...

(La foto es de César Rangel a La Vanguardia)

La bona sort

Benvinguda i beneïda pluja la que ens esta caient des de fa dos dies i esperem que aquestes es puguin allargar per uns quants dies més, i que serveixin, si mes no, per sortir d’aquesta situació que ens trobem de manca d’aigua i sequera generalitzada.

Els efectes beneficiosos de les pluges son espectaculars, ajuden a recuperar els nivells dels nostres embassaments i garanteixen l’abastiment a les zones mes poblades, però malgrat això sempre em de parlar d’incidències quan plou generalitzadament, perquè molt demanar pluja, però no estem preparats per les mateixes, les infraestructures cedeixen, els trens s’aturen, els arbres cauen i els bombers no donen abast.

I políticament, mira que es tenir mala sort!, us imagineu que els embassaments s’omplen i les reserves augmenten?.

Després del tots els moviments realitzats, estèrils i surrealistes de la conselleria de medi ambient i del govern, entenguis tot plegat l’espectacle que em viscut: ara aigua del Segre, ara aigua del Ebre, portar-la amb vaixell, fer una canonada al costat del’Ap-7, signatures d’acords, de plans, de negociacions, etc., sense oblidar les sancions pel mal us d'aigua a l’àrea metropolitana i les restriccions anunciades... ara va i els plou !!!, això es de molta mala sort!!! o... es “la bona sort”.

I es que aquest país, no estem preparats per les adversitats sobtades..., i tenim un govern que no estar preparat per fer-les front.

Pensament únic.

No he cregut mai en el pensament únic, diria més el pensament únic es pervers, endogàmic, egocèntric, i habitualment s'autodestrueix, perquè per alimentar qualsevol pensament (que es digui realment pensament) ha tenir-hi el seu antònim, el que el modera, el qüestiona, l'enriqueix, l'alimenta, i en una paraula l'equilibra . Aquesta relació els fa mútuament mes forts de tal manera que despres hom pot analitzar, descobrir i acceptar els matissos, les tonalitats grises que hi han en elles i tot plegat, ens fa ser més tolerants.

I perquè dic tot aixó, doncs perque en el nostre pais, en el nostre govern, en els nostres governants, aquells que ara prenen les decisions,... allò que popularment tothom anomena triparti 2.0 (i que mai ha estat considerat ni per ells mateixos d'entesa, mes be de malentesa), s'esta imposant el pensament únic. Els arguments son amb mi o contra mi, (bàsic en el pensament únic) i s'estan adoptant models de manipulació comunicativa (també un tret característic del pensament únic).

Cada Cop mes la Catalunya de Montilla s'ha sembla mes a la Espanya d'Aznar, hi han trets similars: pels governs dels dos tot va o anava bé, els dos sempre fan o feien referències a governs anteriors maldestres, els dos tenen els mateixos ideals en quant a transvasaments, un lluitava pel País Valencià i Murcia, l'altre per l'area metropolitana de Barcelona, un es va inventar la E a les "chapas" dels cotxes, l'altre els 80 Km/hora, un parlava català a l'intimitat, l'altre ho fa de la mateixa manera en públic,... En ambdos casos, la comunicació, la intervenció de mitjans i l'acció local dels seus arribats feian i fan preservar el seu pensament únic.

No cal dir com acaben els pensament únics... amb unes eleccions i amb altres governant.