Qui ha de guanyar?

Avui es juga la final de l'Eurocopa i simplement una pregunta, per la vostra reflexió i si algú vol que la respongui.

Perquè hem de voler necessàriament que guanyi la selecció espanyola?

Vaja jo ho tinc clar.

Junts.

M'ha agradat molt la denominació en la que Omnium ha batejat l'acte de demà "Acte d'unitat ciutadana", perque integra justament els que els catalans necessitem en aquest moment unitat i ciutadania, i tot plegat per univocament donar veu al JUNTS PER CATALUNYA!.

Espero hi siguin presents tots els àmbits del catalanisme, només junts podem plantar cara a la il.legitimitat, als pactes trencats i les promeses incomplertes.

Cal fer.nos d'una vegada per totes respectar!

Sant Joan es revetlla.

Sant Joan es revetlla, i amb ella, la festa grossa, la festa de trobades populars, d'encontres familiars, de festes de veins, d'amics, coneguts i saludats, amb els guarniments escaients, paperets i fanalets, on la música i el ball son protagonistes, el cava i la coca testimonis d'excepcionalitat, on tot es amanit des de ben aviat per els petards, les traques i els cohets, i davant la presencia de la foguera es conjuren els desitjos i amb un final de festa que conjuga la platja, l'estiu i l'amor.

Sant Joan es l'oportunitat de coneixa la parella ideal, es l'ocasió de llençar a les fogueres aquells elements interns que ens han de permetre la renovació física i espiritual, es el moment de sentir el batec del cor il.luminat per la fràgil espelma del fanalet tot acaronant el cos de l'estimada, es el despertar amb la llum del dia i asaborir el gust de la mar salada en els plecs del teu i del seu cos, i compartir el rebossat de la sorra cada instant.

Sant Joan es el solstici d'estiu, i es així i aixó ... foc, passió, coca, gust, amistat, ball, estiu, platja, cava, tradició, parella i amor.

Que guanyi el millor.

Ho reconec, m'agrada el futbol. I quan ho manifesto en públic, em trobo que sovint aquesta afirmació fa que algunes persones em percebin de manera diferent. Dir m'agrada el futbol en segons quins àmbits, et fan perdre vàlua, es pejoratiu, massa bàsic, diguen-me popular i en segons quins entorns es poc cultural, diria que sinònim de poc intel-ligent, tot i reconeixent que en algunes ocasions, quan veus segons quins comportaments dels seguidors, no els sobra raó, però malgrat tot això, a mi m'agrada el futbol.

M'agrada el futbol, del control, del domini de la pilota, del futbol d'atac. Us podeu imaginar quan un dribling surt bé, quantes vegades s'ha hagut d'entrenar, d'assajar, o per exemple efectuar un bon control de l'esfèrica deixant-la esmorteïda als peus, o el llançament amb l'exterior de la bota situant la pilota on havies posat l'ull. Son moltes hores, son molts entrenaments, son molts partits, son molts anys... si, m'agrada el futbol.

Soc afeccionat al futbol des de ben petit, he seguit campionats, lligues europees, mundials, eurocopes... i he de dir-vos que mai havia presenciat uns quarts de final d'una Eurocopa com els d'enguany, es tanta la qualitat, es tant el bon joc, es tanta l'emoció, hi han tans grans jugadors, que els que ens agrada aquesta esport se'ns cau la baba. I qualsevol equip, qualsevol federació pot guanyar el campionat.

Per a mi presenciar aquesta Eurocopa, veure futbol en aquest estat pur, sense tenir la passió de no ser seguidor de cap equip, sense l'impacte emocional del premi de la victòria, veure'l donant-me igual qui guanyi o qui perdi, simplement desitjant que guanyi el millor o el que em cau mes simpàtic, m'està permetent gaudir de l'espectacle, des de l'objectivitat i l'esportivitat. Peró també us he de dir, quina enveja em donen països mes petits que el nostre, quan veig els seus seguidors donant color a la graderia lliurement, i pensar que nosaltres, els catalans, no ho podem fer.

Benvinguts a l'estiu !

Un cop superada la fase d'inestabilitat que sempre suposa la primavera, allò del despertar de la vida, amb els canvis sobtats de temperatura, la bogeria de les inclemències metereologiques, les al·lèrgies múltiples, l'astènia de l'època i les alteracions psicològiques corresponents, ens arriba l'estiu, i ho fa com sempre, amb pujades de temperatures, amb un sol que escalfa els cossos, amb els nens a casa nerviosos perquè no van a escola (i només fa dos dies), els pares cercant solucions per aquests quasi tres meses d'aturada escolar, i en general tothom amb la ment mes posada al període vacacional que a l'activitat diària i sobretot amb la perspectiva de tenir l'horitzó de mantenir-ho fins a la segona quinzena de setembre.

I a l'igual que a la vida domèstica es d'aquesta manera , a la vida social i política succeeix el mateix, sembla que un cop passat Sant Joan la vida no es recupera fins passat la diada. L'activitat política per exemple, esta submergida amb els congressos dels principals partits, el que ocasiona una aturada a la tasca política d'aquestes organitzacions que es troben més preocupades pel seu reordenament intern que per la seva feina com a representants dels ciutadans i l'activitat del govern català esta com sempre, aturada, per aquests no cal que hi hagi canvi d'estació, la seva tasca no varia sigui primavera o estiu.

I com que no es tracta de portar la contraria, us recomano, màniga i calça curta, un bon llibre, una cerveseta i a gaudir del sol. (desprès de tanta pluja ens ho em ben guanyat).

Benvinguts a l'estiu !

Què pari de ploure!

Ja se que a molts no els agradarà el que diré, i fins i tot es políticament incorrecte, i es anar contra corrent, en sentit contrari, i no queda bé,... però és el que pensem molts ciutadans, "què pari de ploure!".

Mes enllà de declaracions de sequera, restriccions d'aigua, reserves naturals i tot els discurs polític i mediambiental, i un cop veient que l'impacte ha disminuït, que el servei es garantit i els embassaments jo no estan buits, si no menys plens, es hora de pensar amb la qualitat de vida de les persones, mes enllà de l'abastiment d'aigua.

I continuo sabent, que això no agrada,... però segur que esteu d'acord que la pluja també te repercussions personals, que la pluja ens canvia el nostre caràcter i la nostra manera de ser, que els dies grisos son tristos i depressius, que l'estat dels nens quan van a escola un dia pluja es diferent, que els canvis sobtats de temperatura no son bons pels aspectes mes psicològics de la persona, ni per les reumatologies, ni traumatológies, ...i tants, i tant d'altres exemples.

I continuo... vivim amb un entorn mediterrani, on son característiques les temperatures moderades, l'alta humitat i la presencia del sol escalfant-nos la major part del dia, i no podem fer-hi més, som així, i aquest aspecte implica que el nostre entorn social esta dissenyat per aquest tipus de climatologia mes benèvol.

No tenim infraestructures que puguin afrontar dies i dies de pluja, el trànsit resulta horrorós, el transport col.lectiu funciona en aquests casos de pena, el comerç surt molt perjudicat ja se sap que una part d'aquest es a l'aire lliure, (mercats ambulants, parades al exterior, etc.), la nostra manera de relació, es basa en una part en establir contactes en àmbits oberts o fora de casa (terrassetes, bars, restaurants, etc...) i en dies de pluja l'afluència es mínima i segur que l'impacte econòmic ja es deu començar a notar.

Ja estem farts, d'arreglar els armaris, de la bricologia domèstica, de les sessions de Dvd diumenge a la tarda,... volem sortir de casa, passejar, fer el vermutet, prendre el sol, etc...

El refranyer ja ho senyala, "pel maig cada dia un raig", sort que estem al juny i en pocs dies l'estiu que com diu la dita tota cuca viu..., A gaudir del temps sigui quin sigui, perquè miro per la finestra: es gris i el cel plora una altre vegada!.

Foto: Embassament de Sau 29 de maig 2008 (Foto Efe)