Tenia raó.

Us imagineu un president espanyol que tingues accent angles, que pronuncies malament el so de les "z", que desconegues construccions de la Real Acadèmia de la Lengua Espanyola, i formes verbals pròpies del castellà. Seria acceptat pels espanyols? ells que son tan poc nacionalistes, podrien tenir un president amb el nom de William, per exemple?,un president nascut a Newscatle per exemple? ells que son tan integradors com pronunciarien un cognom anglés?, i que pensarien cada cop que els sentisin parlar amb aquell deix britànic?...

Reflexioneu, ells no ho farien, no l'haguessin escollit, ells no. I despres s'estranyen... Reconeixem-ho Felip Puig tenia tota la raó.

Patètica Carxofa d'Or

Mai he cregut en els reconeixements, però tot i així crec que es lloable que existeixin, mes encara si es tracta de un reconeixement public per una tasca pel bé comú.

En aquest sentit em va agradar el concepte de carxofa d'or, el vaig trobar encertat, i el sentit que significa també el vaig trobar adequat, el propi consistori explica que es va crear per distingir "a les persones que contribueixin a fer conèixer les qualitats gastronòmiques i saludables de la carxofa que creix als camps de conreu del municipi i, per tant, promogui el consum del principal producte agrícola local" .

Peró, es clar, tot això s'en va en orris, quan la primera carxofa, se li concedeix a Andrés Montes (per molt que hagi pronunciat a les seves transmissions el nom de Sant Boi) i amb tot el respecte del mon per la seva professionalitat i la seva feina com a periodista, però d'això a donar-li la distinció i la primera.... Una comparació perquè ens entenguem, es com si al Brasil li donessin un reconeixement en Puyal per haver narrat els gols de Ronaldinho tot indicant el seu famós "Gauuuuuxuuuuuu" (comarca d'on es originari el brasiler i com a promoció de la zona).

Per a mi, la distincio a Andres Montes, (amb tot el respecte per ell) ni contribueix a fer coneixer la carxofa, ni promou el seu consum. No sé de qui haurà estat la idea però jo pensava que aquest tipus de reconeixements estaven vinculats a valors com treball, constància, compromís , ... i em dono compte que no ho tenia ben entès, quina llàstima.

Crec que tot plegat i sent la primera carxofa d'0r, la primera vegada, es molt patètic.

Política 2.0 i Blocs al Congres de CDC

Una trobada de blocaires ha estat el tret inicial del 15e Congrés de CDC, sota el nom de “Política 2.0 i Blocs” han participat Saül Gordillo, Carme Laura Gil, Marc Vidal i Carles Puigdemont, amb la moderació d’en David Madí. Ha estat la primera vegada que un congrés d’un partit polític convida al mon blocaire en una trobada tertúlia.

Pel que fa a les exposicions dels tertulians us en faig un breu:

Saül Gordillo ha basat la seva presentació en el mon blocaire polític, tot indicant les virtuts i defectes que els caracteritzen, però també ha ressaltat que els blocs polítics estan canviant la manera de relació dels politics amb la societat.

Carme-Laura Gil, amb l’estil pedagògic que la caracteritza, ha conceptualitzat el mon dels blocs. Ha senyalat que caldria diferenciar entre blocs polítics i els blocs dels polítics. S’ha posicionat en que el blocs son “eines” de comunicació, son individualistes, i on a vegades hi ha una línia que divideix la informació veraç de l’infundi.

Marc Vidal com ja ens te acostumats ha polemitzat amb els contertulians, i ha basat la seva presentació sota els conceptes de ciutadans 2.0 de la que diu es una manera de ser i d’entendre la societat , i de la web 2.0 que ha de servir per connectar les idees polítiques en iniciatives i que aquestes haurien de ser acceptades pels partits polítics.

Finalment, Carles Puigdemont ha exposat que la tecnologia esta canviant la forma de fer les coses. Ha assenyalat que la política del futur haurà de tenir en consideració el 2.0, i que el 2011 esclatarà en forma de resultats però per això s’ha de treballar des d’ara.

En resum he tingut la sort de compartir i intercanviar, coneixement, temps, i idees, en una bona iniciativa que ens enriqueix a tots una mica més.

Del “que n’aprenguin” al “no estamos tan mal, hombre”

Del “que n’aprenguin” al “no estamos tan mal, hombre” han passat dos anys. Dos anys en els que els barcelonistes hem comprovat la mel de la victòria, dues lligues i una champions, i el mal gust de les decepcions de les penoses dues darreres lligues, més encara ja que teníem probablement la millor plantilla de la historia del nostre club.

Avui els socis decidim si la directiva que va fer possible l’un i l’altre ha de continuar. Joan Laporta que ja va protagonitzar una moció de censura contra Nuñez, ha trobat la seva pròpia medicina, en forma dels socis Giralt i Castellvi i de tots aquells que l’han recolzat per fer possible la jornada d’avui.

Que votaran els socis?, que diuen les paperetes?

Les paperetes del SI diuen: "Sí al vot de censura, promogut pels socis Oriol Giralt i Christian Castellví contra la Junta Directiva. Aquest vot significa demanar el cessament de tota la Junta Directiva, fet que comportarà la convocatòria de noves eleccions.

Les paperetes del NO diuen: "No al vot de censura, promogut pels socis Oriol Giralt i Christian Castellví contra la Junta Directiva del FC Barcelona. Aquest vot negatiu significa acceptar la continuïtat de l’actual Junta Directiva fins a la finalització del seu mandat

Però que condueix a provocar una moció de censura, el malestar, la poca confiança, els resultats, els personalismes, els egos… Ja se que la moció de censura es una eina democràtica, però no estic segur de la seva real utilitat, es un ganivet de doble fil, pot arreglar algunes coses però pot deixar ferides que tarden molt en cicatritzar, i si desprès els resultats no acompanyen, la piloteta no entra...

Només espero que els socis no paguem un preu massa car, en forma de noves decepcions per culpa d’esperits i personalismes equivocats, que com deia Núñez “Al soci no se’l pot enganyar”