Subjectivitat

Si hi ha un element al qual li tinc certa aversió, aquest es la subjectivitat, mitjançant aquest mecanisme pots fer que una frase, pugui tenir una enriquida polisemàntica que transforma la realitat, i ens fa veure coses on no las hi ha, i que ens serveix per emetre arguments de la manera que vulguem segons bufa el vent.

I dic tot això per una frase que llegeixo ha manifestat el primer secretari dels socialistes catalans, en quant al tant esmentat acord de finançament "No acceptarem un mal acord". deia. Caldria preguntar.li, però, que es un mal acord?. Aquesta frase, es una frase tan obvia com abstracte, de fet son cinc paraules que conformen un sense sentit digne d'anàlisis pels amants de la semàntica. Esta clar que tot acord al qual s'arriba sempre es un bon acord, i en sintonia l'acord a que arribin amb el govern central serà (per ells), un bon acord, perquè els mals acords no existeixen, simplement no es materialitzen.

Encara que despres de la esquerda a la unitat d'acció dels partits catalans, (gràcies a IC), les manifestacións d'aquesta setmana del vicepresident economic tot indicant un "aixo es el que hi ha" i el to utilitzat, i la confirmació de tot plegat per part de la vicepresidenta del govern, donant-li suport , d'una cosa estic segur, es que el probable acord (que segur que arribarà) s'ens vendra amb molta subjectivitat i cal n'oblidar que aquest exces, sovint es barreja amb el sentit d'un altre mot la manipulació.

Acostumats al ridícul.

I de nou, el ridícul s'ha instal·lat a la política catalana. No podia ser d'una altre manera, quan semblava que els partits catalans anaven tots a una, sempre apareix algú internament, que ho esclafa tot.

Fa alguns dies els PSOE i el seu govern reptava l'executiu català, al no complir els terminis marcat pel text estatutari, i s'obria un escenari on la unió del partits catalans podria pressionar al govern central a la negociació. Es volia forçar la compareixença del president del govern perquè donés explicacions. Però es ben conegut el "rodillo socialista", i... resultat de tot aixó, IC i el seu únic representant al Congres de Diputats es tirant enrera amb l'excusa d'un acord de canvi de terminis i de compareixents i li estalvien un petit maldecap al president del govern.

Però mes enllà del fet puntual, el mes greu es la divisió, l'esquerda que IC i el propi PSC han obert a la unitat d'acció. Un cop més han preferit el color del partit al color del país. Algú dubte on aniran els vots dels 25 diputats socialistes als pressupostos?, i el vot de IC?. I a tot això , que diu Esquerra?, quin es el seu paper?.

De totes maneres, no cal que ens estranyem, tot plegat, ja es massa conegut, ens hem acostumat al ridícul.

Zona blava i creativitat

El proper 1 de setembre es posarà en marxa en alguns carrers de Sant Boi (vinyets i barri centre) la zona blava d'aparcament. Tot i entendre algunes de les raons que s' esgrimeixen des de l'equip de govern de l'Ajuntament, em queda un mal sabor de boca, per que em quedar del tot clar, que es el principi de la fi de tenir places d'aparcament lliure a la vil.la i em molesta que ens haurem d'acostumar a pagar per aparcar, i em molesta més que al final, ho trobarem fins i tot normal.

Molt sovint la gent que es desplaça a viure des de les ciutats a les viles o poblacions del voltant , destaquen les avantatges de viure en entorns mes petits, per la disponibilitat de l'espai, pel tracte personalitzat, per la més fàcil gobernabilitat, per la gestió accesible, etc. així doncs ,perquè des dels organismes públics, sobretot al baix llobregat, hi han tantes ganes de copiar models alïens, habitualment models que s'apliquen a sociologies concretes de entorns diferents, copies que habitualment responen a models polítics compartits. Crec que hauriem de ser més creatius.

I posats a fer.ho perque no copiem disposar de cinemes, teatres, oferta cultural, mes medi ambient, mes cultura tradicional... i per quan el santboicing?

Free TIBET

Dos paraules simplement

Free TIBET

Que s’ho facin mirar!

Ahir pensava que succeiria si quan tingues que paga la contribució, el darrer dia, anés a l’oficina de recaptació i donés un bitllet de cinc euros i res mes. Suposo que amb cara estranya el funcionari/a em miraria i em diria, perdoni, aquesta no es la quantitat, i jo li afegiria, cap problema es la meva proposta, ara ho negociem i si arribem a un acord tu pago quan vulgui, i sense recàrrecs” .

Doncs similar a aquest exemple domèstic, es l’actitud del govern central amb el model de finançament marcat per l’estatut. Han incomplert les dates (i han tingut dos anys per fer-ho), i les quanties del finançament marcades per l’estatut (que ara ens volen retallar encara més i aigualir-les).

No han complert ni els terminis, ni els acords, ni les lleis, i a sobre ens hem de sentir per part del president del govern central allò de "compleixo escrupolosament tots els acords amb Catalunya” i encara més, quan culpa a la Generalitat de no haver arribat a un acord (recordem son els seus companys de partit, els que es presenten junts a les llistes electorals i voten al Congres les mateixes coses). Per llogar-hi cadires!

Difícil papereta se li han girat als representants socialistes escollits a les circumscripcions catalanes, si tot continua com ara, hauran d’escollir entre país (a veure quin?) o partit (em refereixo al PSOE) a l’hora de votar els pressupostos de l’any vinent. I desitjar-los, a la comissió negociadora, una mica de sort, encara que molt em temo que ara l’objectiu es esgarrapar alguna almoina que poguí salvar els mobles al govern tripartit.

I desprès que ens vinguin amb el “Si guanya Zapatero, guanya Catalunya” o la “Catalunya optimista” o “la Catalunya que sap on va”... Com diria la meva avia... quina colla de carallots, que s’ho facin mirar!

1 any de tokts x la kmpana. Un plaer.

Sota el titol, Un plaer... estar tokts x la kmpana, vaig començar fa un any aquest blog.

Han estat 366 dies, mes de vuitanta posts, per sobre de les 6000 visites i sobre tot, l'oportunitat d'exposar idees (compartides o no), d'exposar la meva percepció de l'actualitat, de felicitar o denunciar aspectes de la vida socieal, la il.lusió en cada post, i també poder conèixer gracies aquest canal moltes persones, que m'han enriquit personalment. A tots moltes gràcies.

Ens queda moltes coses a fer i molt de temps per endavant i ens encanta estar tokts.

Avui, us he de confesar que un any de tokts x la kampana ha estat per a mi: un plaer