dilluns 5 de gener de 2009

Carta a SS.MM els Reis d'orient.


Ses majestats els Reis d’orient:


Un cop més aquest any els ciutadans d’aquest país, ens em portat de manera exemplar.
Hem seguit aguantat les cabòries del tripartit, hem estat sense aigua alguns mesos, (amb una paraula que era prohibida transvasament) fins que va començar a ploure, i ploure i ploure. Hem patit les incongruències del govern català, i la falta de respecte cap el nostre poble amb l'incompliment de l'estatut pel govern central, de fet encara no tenim finançament, i això vol dir no tenir recursos, i es passen les dates dels compromisos per on volen, que si l'1 d'agost, que si tres mesos després, que si abans de final d'any, etc... no se on arribarem a parar, que us he dir que vosaltres no sabeu. I continuen, les retencions habituals a les nostres carreteres, els increments desmesurats de preus, les llistes d'espera a la sanitat, les mentides dels nostres governants i encara no ens deixen anar a mes de 80 km/h als que vivim aprop de Barcelona, i la maleïda crisi (que durant sis mesos no va existir), i tot allò que vosaltres podeu veure des de on sou.

Per tot això, Majestats us demano algunes coses (algunes repetides de fa un any):

  • Un bon finançament, (aquí caldrà tenir bon ull, que hi han molts encantadors de serps).
  • Una bona xarxa d’infraestructures que garanteixi l’energia elèctrica.
  • Una sanitat moderna i sense llistes d’espera.
  • Un serveis públics assequibles i de qualitat.
  • Una seguretat ciutadana com cal (milloreu la que tenim).
  • Civisme a les vies publiques.
  • Que pugui circular a mes de 80 Km/H sense excuses inútils.
  • Seleccions catalanes ja.
  • Un aeroport de primera divisió i vols transoceànics des de el nostre país
  • Que el català no sigui una llengua de minories.
  • El dret a decidir.
  • Un president com cal, de fets i de paraules.
  • I un govern que ens defensi.
No cal que me les porteu totes amb dues o tres en tinc prou, I us asseguro que ens seguirem portant molt bé, com sempre, em fet la gent d’aquest país i amb el seny que sempre ens ha caracteritzat.

1 comentaris:

Rosa ha dit...

Ufffff noi... no demanes res tu!!!!
Encara que ben mirat moltes de les coses ja les hauriem de tenir fa uns quants anys... així que continua essent pesat que algun any t´escoltaran i no és gens fàcil que sigui així però l´ùltim que es perd és la famosa ESPERANÇA.
Un fort petonet