Obrir els ulls.

Per adonar-se’n de les coses, nomes cal utilitzar uns verbs, mirar, observar, veure, percebre..., que no volen dir el mateix, encara que tenen el mateix significat d’acció, però que tenen una arrel comuna, per poder utilitzar-los de manera adequada cal tenir els ulls oberts.

Probablement aquesta es la part mes difícil, la d'obrir els ulls, mirar el país que tenim, observar el que et rodeja i veure per actuar. Aquesta es la acció que no fan alguns dels nostres representants politics, perquè veuen una altre realitat, no miren el seu país, en miren un altre, no observen el que els demanem, es miren al melic i viuen d’esquena a la realitat.

Sovint els de fora se n’adonen de la realitat més que alguns dels que viuen entre nosaltres, per mostra un botó, les manifestacions del davanter del FC Barcelona Thierry Henry a La Vanguardia en entrevista publicada aquesta setmana en la que afirmava " Catalunya no és Espanya, és una altra cosa i això cal sentir-ho. El Barça és una altra història. Hi ha que viureu per entendreu”.

En Thierry Henry en pocs mesos s’ha adonat de mes coses, que alguns que porten mes de trenta anys entre nosaltres i no son capaços, perquè no tenen voluntat, però sobre tot perquè no miren, no observen, no veuen, no perceben.. alló que no volen... de fet no volen obrir el ulls.

Felicitats Monsieur Henry.