diumenge, 31 / maig / 2009

Mes Barça, menys Catalunya

Tanquem un mes de maig de somni. Va ser despertar del 2 a 6 a Madrid i es van anar succeint els èxits. Els de Crackovia van editar la cançoneta de l’any... Copa, Lliga i Champions, i els jugadors del Barça no els van defraudar. A Valencia, la Copa, sense haver de jugar la lliga, i finalment a Roma, la champions, on els catalans, varem acariciar l’Olimp dels deus i varem pujar i baixa del setè cel.
Color, banderes, cançons, himnes, festa, alegria, somriures, satisfacció, identificació, compromís, emocions, llàgrimes, satisfacció...
Ha estat un mes fantàstic, ha estat un mes. increïble, ha estat un mes irrepetible.

Però com diu un amic meu, quan el Barça va bé, Catalunya va malament, i mai una afirmació es tan certa, el país va fatal, el finançament no arriba, el govern català perdut, nomes preocupat de conserva la seva cadira, de l’estatal ni parlar-ne, cada cop que surt Pinotxo, ja tremolem. Les sancions administratives pujant ( a partir de dilluns les multes es multiplicaran per ordre i gracia de la conselleria de interior), per no parlar de les mentides de la campanya electoral a les eleccions europees, aquell, missatge, “que ens treguin de la crisi...”, barroer, molt barroer,qui es pensen que som, els ciutadans no som tontos, ni incultes, i sabem quan els hem de dir prou i aquest prou es arribat..

No m’agrada però es cert, cada cop hi ha mes Barça i menys Catalunya, em pregunto si no serà una estratègia constitucionalista (pp-psc).
Se’ns cap dubte aquest país necessita un Guardiola a la Generalitat.

1 comentaris:

PepMB ha dit...

El problema es que encara que hi hagués un "President Guardiola", l'arbitre segueix sient PP-PSOE. Per més bona que sigui la táctica, l'arbitre et pot treure les targetes que cregui convenients, pitar faltes i anular-te els gols, amb l'esperança que no t'expulsi els jugadors.