Obrir els ulls.

Per adonar-se’n de les coses, nomes cal utilitzar uns verbs, mirar, observar, veure, percebre..., que no volen dir el mateix, encara que tenen el mateix significat d’acció, però que tenen una arrel comuna, per poder utilitzar-los de manera adequada cal tenir els ulls oberts.

Probablement aquesta es la part mes difícil, la d'obrir els ulls, mirar el país que tenim, observar el que et rodeja i veure per actuar. Aquesta es la acció que no fan alguns dels nostres representants politics, perquè veuen una altre realitat, no miren el seu país, en miren un altre, no observen el que els demanem, es miren al melic i viuen d’esquena a la realitat.

Sovint els de fora se n’adonen de la realitat més que alguns dels que viuen entre nosaltres, per mostra un botó, les manifestacions del davanter del FC Barcelona Thierry Henry a La Vanguardia en entrevista publicada aquesta setmana en la que afirmava " Catalunya no és Espanya, és una altra cosa i això cal sentir-ho. El Barça és una altra història. Hi ha que viureu per entendreu”.

En Thierry Henry en pocs mesos s’ha adonat de mes coses, que alguns que porten mes de trenta anys entre nosaltres i no son capaços, perquè no tenen voluntat, però sobre tot perquè no miren, no observen, no veuen, no perceben.. alló que no volen... de fet no volen obrir el ulls.

Felicitats Monsieur Henry.

Sense paraula i sense solucions

Un govern sense paraula, això es el que tenen els espanyols,un govern sense solucions, això es el que tenim els catalans.

Estem al mes de Febrer, i encara sense finançament, serà possible, doncs si, es possible.

Recordem que una llei obligava a tenir un sistema de finançament abans de l’agost de l’any passat, i recordem que un líder del govern català, molt preocupat per la velocitat variable va impedir una comparescencia del president del govern a canvi de que en un termini de dos mesos estigues formalitzat, i recordem que líders socialistes van assegurar que abans de final d’any (2008) hi hauria finançament Masses recordatoris pels incompliments, i finalment la riota final, ahir el govern espanyol augurava l’acord per desprès de les eleccions gallegues i basques, però avui el president de la Generalitat manifestava que no hi havia acord.

Tot plegat surrealista, mostra de que s’està gestant un mal acord, ens haurem de preparar pel pitjor, el dit un govern sense paraula i un govern sense solucions.

Patètic.