Mes Barça, menys Catalunya

Tanquem un mes de maig de somni. Va ser despertar del 2 a 6 a Madrid i es van anar succeint els èxits. Els de Crackovia van editar la cançoneta de l’any... Copa, Lliga i Champions, i els jugadors del Barça no els van defraudar. A Valencia, la Copa, sense haver de jugar la lliga, i finalment a Roma, la champions, on els catalans, varem acariciar l’Olimp dels deus i varem pujar i baixa del setè cel.
Color, banderes, cançons, himnes, festa, alegria, somriures, satisfacció, identificació, compromís, emocions, llàgrimes, satisfacció...
Ha estat un mes fantàstic, ha estat un mes. increïble, ha estat un mes irrepetible.

Però com diu un amic meu, quan el Barça va bé, Catalunya va malament, i mai una afirmació es tan certa, el país va fatal, el finançament no arriba, el govern català perdut, nomes preocupat de conserva la seva cadira, de l’estatal ni parlar-ne, cada cop que surt Pinotxo, ja tremolem. Les sancions administratives pujant ( a partir de dilluns les multes es multiplicaran per ordre i gracia de la conselleria de interior), per no parlar de les mentides de la campanya electoral a les eleccions europees, aquell, missatge, “que ens treguin de la crisi...”, barroer, molt barroer,qui es pensen que som, els ciutadans no som tontos, ni incultes, i sabem quan els hem de dir prou i aquest prou es arribat..

No m’agrada però es cert, cada cop hi ha mes Barça i menys Catalunya, em pregunto si no serà una estratègia constitucionalista (pp-psc).
Se’ns cap dubte aquest país necessita un Guardiola a la Generalitat.

Això farà història.

Això farà història, el presenciat ahir al Santiago Bernabeu, quedarà reflectit a les nostres retines i per temps.

Al igual que els nascuts abans dels 70, aquella generació que vam celebrar el 0-5 del Barça de Cruyff, Sotil, Reixach i companyia, ara els nascuts abans de la generació del 2000 ja tenen el seu referent , el 2-6 els sis magnífics gols del Barça de Guardiola, sis meravelles del mon del futbol però sobretot 90 minuts de com s'ha de jugar a futbol, com s'ha de dominar l’esfèrica, com s'ha de triangular i de com es pot gaudir de la creativitat de genis del futbol, i que facil que es quan tens a Xavi i Iniesta.

L'escenari fou el millor possible l'estadi de l'etern rival, una afició contraria que esperava als blaugranes amb l'ànim mes inflat pel canals mediatics que per les esperances realistes i amb 90 minuts dins d’un campionat va haver-hi prou, per deixar-los clar i qui es el campió, i llavors va ser quan un es dona compte com es gaudeix quan veus les cares dels teus adversaris de impotència, de ràbia serena i en el fons d'admiració.

I ara després de caure’ns la bava, de crida inconscientment i conscientment, d'estar inflats com elefants, de tenir pujades d’adrenalina constants, pensem que el millor encara estar per venir...

NOTA : La foto es de El Mundo Deportivo.