EL 9 TOKTS X LA KMPANA

Primer la persona.

2010-08-28T12:21:00.000+02:00

El passat dimecres Pep Guardiola, a la roda de premsa del Gamper, ens va oferir una altre frase per emmarcar, quan es va referir a la problemàtica amb Ibra indicant “primer esta la persona, desprès el jugador”.

I aquesta es tota una filosofia de vida, de la que hauríem d’aprendre tots i per a tots els aspectes de la vida. Juguem el rol que juguem, sigui a la vida personal, professional o social, sempre esta la persona per davant del rol.

Tu pots tenir molt talent, pots ser el millor amb el que fas, pots ser únic, específic i irrepetible, però si la persona que portes dins no esta a l’alçada, si deixes i relegues la persona a un segon nivell no servirà de res. Per davant de totes les nostres qualitats, competències, capacitats i coneixements, es troba la persona. Poder complementar la persona amb el talent i saber aprofitar-lo tenint en compte els condicionants que ens rodegen, d’això se’n diu Intel•ligència Emocional, i en aquesta vida fa molta falta tenir-la, però es imprescindible tenir clar que, sempre, “primer la persona”.

Un altre cop, felicitats Pep !

Benvinguts a "El 9 Tokts x la Kmpana".

2010-08-15T03:17:00.000+02:00

A vegades a la vida s'ha de fer una aturada per reprende de nou el cami amb més força, i amb energia renovada. Amb aquest esperit Tokts per la Kmpana reprén de nou el cami despres d'un any d'aturada i ho fa amb el "El 9 tokts x la kmpana".

Serà nou, amb un nou disseny, amb un nou estil, no hi faltaran comentaris, opinions, parlarem de tot, com sempre, però serà també, mes intim, potser mes personal`... sense oblidar les arrels, i tornarem a ser crítics, àcids, punyents, mantindrém l'estil característic, genuinament tkts, però molt probablement amb una nova visió que esperem us agradi.

Després d'un any d'aturada us convidem a visitar.nos i a que deixeu el vostres comentaris.

Segur que no us deixarem indiferents.

En record de Jarque

2009-08-09T19:25:00.002+02:00

Avui el mon del futbol, esta de dol. En Dani Jarque, el capità espanyolista, ens va deixar, despres de patir un atac de cor.

Se’t fa molt estrany pensar que a la plenitud de la vida, que amb la força dels seus vint-i-sis anys, que amb la pràctica esportiva continuada, que amb els avenços tècnics i amb les revisions exhaustives que tenen els esportistes d’elit, algú pugui patir un atac de cor que li segui la vida, se’t fa molt difícil...

Des de aqui tot el suport a la família d’en Jarque, en aquests moments tan dificils i l’abraçada i el condol a tota l’afecció espanyolista. Descansi en pau.

(Foto arxiu RCE ESPANYOL)

Contents? Quina vergonya...!!!!

2009-07-19T12:00:00.003+02:00

Hauriem d'estar contents, per aconseguir l'incompliment de l'estatut?

Hauriem d'estar contents, per aconseguir no tenir el finançament merescut?

Hauriem d'estar contents, per no tenir per escrit camp número que asseguri un bon finançament?

Hauriem d'estar contents, per un acord que no te en compte l'esforç fiscal?

Hauriem d'estar contents, per un acord que no respecta la bilateralitat?

Hauriem d'estar contents, per un acord que no compleix el principi d'ordinalitat?

Hauriem d'estar contents, per un acord pel qual tincrem menys euros per habitant en educació sanitat, i serveis social que d'altres comunitats?

Hauriem d'estar contents per tenir els mal governants que tenim?

Catalunya mereix més... Un govern que defensi, de veritat, els nostres interesos...

Recaptar, recaptar, recaptar....

2009-06-01T17:55:00.006+02:00

Un altre medi per recaptar ha nascut, la velocitat variable, es a dir l'oportunitat de poder multar.te per anar a la increible velocitat entre 40 i 80 Km/h, quan ho desitjin els que manen, per un sistema que sota l'excusa de salvaguardar la contaminació i la seguretat, els permetrà seguir recaptant de les butxaques dels catalans que vivim a la rodalia de Barcelona.

Felicitats tripartit!, Felicitats conselleria de Interior!, Felicitats responsables de Trànsit!

Ho esteu aconseguint..., ara només falta que ...

...ens treguin el tripartit aquells que ens els van posar...i que sigui aviat...

Mes Barça, menys Catalunya

2009-05-31T13:36:00.001+02:00

Tanquem un mes de maig de somni. Va ser despertar del 2 a 6 a Madrid i es van anar succeint els èxits. Els de Crackovia van editar la cançoneta de l’any... Copa, Lliga i Champions, i els jugadors del Barça no els van defraudar. A Valencia, la Copa, sense haver de jugar la lliga, i finalment a Roma, la champions, on els catalans, varem acariciar l’Olimp dels deus i varem pujar i baixa del setè cel.
Color, banderes, cançons, himnes, festa, alegria, somriures, satisfacció, identificació, compromís, emocions, llàgrimes, satisfacció...
Ha estat un mes fantàstic, ha estat un mes. increïble, ha estat un mes irrepetible.

Però com diu un amic meu, quan el Barça va bé, Catalunya va malament, i mai una afirmació es tan certa, el país va fatal, el finançament no arriba, el govern català perdut, nomes preocupat de conserva la seva cadira, de l’estatal ni parlar-ne, cada cop que surt Pinotxo, ja tremolem. Les sancions administratives pujant ( a partir de dilluns les multes es multiplicaran per ordre i gracia de la conselleria de interior), per no parlar de les mentides de la campanya electoral a les eleccions europees, aquell, missatge, “que ens treguin de la crisi...”, barroer, molt barroer,qui es pensen que som, els ciutadans no som tontos, ni incultes, i sabem quan els hem de dir prou i aquest prou es arribat..

No m’agrada però es cert, cada cop hi ha mes Barça i menys Catalunya, em pregunto si no serà una estratègia constitucionalista (pp-psc).
Se’ns cap dubte aquest país necessita un Guardiola a la Generalitat.

Això farà història.

2009-05-03T08:36:00.009+02:00

Això farà història, el presenciat ahir al Santiago Bernabeu, quedarà reflectit a les nostres retines i per temps.

Al igual que els nascuts abans dels 70, aquella generació que vam celebrar el 0-5 del Barça de Cruyff, Sotil, Reixach i companyia, ara els nascuts abans de la generació del 2000 ja tenen el seu referent , el 2-6 els sis magnífics gols del Barça de Guardiola, sis meravelles del mon del futbol però sobretot 90 minuts de com s'ha de jugar a futbol, com s'ha de dominar l’esfèrica, com s'ha de triangular i de com es pot gaudir de la creativitat de genis del futbol, i que facil que es quan tens a Xavi i Iniesta.

L'escenari fou el millor possible l'estadi de l'etern rival, una afició contraria que esperava als blaugranes amb l'ànim mes inflat pel canals mediatics que per les esperances realistes i amb 90 minuts dins d’un campionat va haver-hi prou, per deixar-los clar i qui es el campió, i llavors va ser quan un es dona compte com es gaudeix quan veus les cares dels teus adversaris de impotència, de ràbia serena i en el fons d'admiració.

I ara després de caure’ns la bava, de crida inconscientment i conscientment, d'estar inflats com elefants, de tenir pujades d’adrenalina constants, pensem que el millor encara estar per venir...

NOTA : La foto es de El Mundo Deportivo.

Calien?

2009-04-25T07:40:00.002+02:00

Ja fa alguns dies que a diferents parts de Sant Boi ens han col•locat uns cartells grossos, immensos, que formen part de la comunicació que l’ajuntament ha instal•lat per que els ciutadans ens assabentem de la realització d’una sèrie d’obres que es realitzaran sota el paraigües econòmic del Plan Español para el estímulo de la Economia y el Empleo, que el govern central va aprovar (nomes el nom ja espanta).

Mes enllà de la realització de la inversió pública, que no posarem en dubte, de la selecció de les prioritats, suposo que marcades pels tècnics municipals, i de la planificació corresponent de les obres, calia tacar Sant Boi amb aquest cartells?, calia dedicar-li una agressió al paisatge d’aquesta manera?, calia invertir diners en aquest tipus de comunicació?...

Si pareu atenció, i us fixeu els veureu a tots els barris, els trobareu situats a façanes, cruïlles, y a emplaçament estratègics visualment parlant. Quan de temps hauran de romandre entre nosaltres?. I em pregunto el perquè d’aquest tipus de comunicació i no ho entenc. No serà que s’està aprofitant, aquesta comunicació per recordar-nos, un cop més quin es el govern que mana, no serà un instrument més de justificació electoral, no serà que s’acosten eleccions europees.

Comentari a part mereix el grafisme d’aquesta E amb barret (molt estil Madrid) es probablement dels dissenys amb més mal gust que he vist darrerament, tot molt de l’estil del govern central i del partit polític que el constitueix.

Ens enfonsem.

2009-03-15T09:18:00.003+01:00

Realment la incompetència comença arribar a extrems insòlits, intolerables, en plena situació catastròfica econòmicament parlant, en plena situació dramàtica laboralment parlant i en plena situació patètica políticament parlant, ni govern de la generalitat, ni govern central no estant responent amb accions, ni amb solucions, que puguin atenuar les conseqüències d’aquesta situació de recessió que estem vivint.

Perquè hem de voler aquest polítics si no en saben?, perquè els hem de votar si no troben solucions per la nostra qualitat de vida?,no havíem quedat que la seva feina era servir-nos?, que la seva prioritat eren els ciutadans?, doncs ja ho veieu, els eslògans de campanya a prendre pel….una enganyifa.

Voleu exemples? aquí els teniu, “si guanya Zapatero guanya Catalunya”, conclusió el finançament sense aprovar, l’estatut sense complir, amb propostes insuficients i amb un dèficit d’infraestructures més que preocupant. Un altre eslògan “Fets, no Paraules”, quins fets? els 80km/h, els traspassos de competències que no arriben, vint-i-cinc diputats perduts a Madrid,... .I si ens fixem bé el mes sorprenent de tot, es que es comporten com a partits de l’oposició van a totes les manifestacions, a tots els actes reivindicatius a totes les reclamacions, com si no podessin fer res. Serà que enyoren de on venen i on haurien d’estar.

Sens cap dubte les coses han de canviar , i han de canviar ben aviat, si no acabarem recollint les engrunes del que un dia va ser un gran país. Per que ells no ho faran, probablement perquè no és o no senten que sigui el seu. Ull perquè ens enfonsem.

Obrir els ulls.

2009-02-28T08:00:00.004+01:00

Per adonar-se’n de les coses, nomes cal utilitzar uns verbs, mirar, observar, veure, percebre..., que no volen dir el mateix, encara que tenen el mateix significat d’acció, però que tenen una arrel comuna, per poder utilitzar-los de manera adequada cal tenir els ulls oberts.

Probablement aquesta es la part mes difícil, la d'obrir els ulls, mirar el país que tenim, observar el que et rodeja i veure per actuar. Aquesta es la acció que no fan alguns dels nostres representants politics, perquè veuen una altre realitat, no miren el seu país, en miren un altre, no observen el que els demanem, es miren al melic i viuen d’esquena a la realitat.

Sovint els de fora se n’adonen de la realitat més que alguns dels que viuen entre nosaltres, per mostra un botó, les manifestacions del davanter del FC Barcelona Thierry Henry a La Vanguardia en entrevista publicada aquesta setmana en la que afirmava " Catalunya no és Espanya, és una altra cosa i això cal sentir-ho. El Barça és una altra història. Hi ha que viureu per entendreu”.

En Thierry Henry en pocs mesos s’ha adonat de mes coses, que alguns que porten mes de trenta anys entre nosaltres i no son capaços, perquè no tenen voluntat, però sobre tot perquè no miren, no observen, no veuen, no perceben.. alló que no volen... de fet no volen obrir el ulls.

Felicitats Monsieur Henry.

Sense paraula i sense solucions

2009-02-07T18:38:00.002+01:00

Un govern sense paraula, això es el que tenen els espanyols,un govern sense solucions, això es el que tenim els catalans.

Estem al mes de Febrer, i encara sense finançament, serà possible, doncs si, es possible.

Recordem que una llei obligava a tenir un sistema de finançament abans de l’agost de l’any passat, i recordem que un líder del govern català, molt preocupat per la velocitat variable va impedir una comparescencia del president del govern a canvi de que en un termini de dos mesos estigues formalitzat, i recordem que líders socialistes van assegurar que abans de final d’any (2008) hi hauria finançament Masses recordatoris pels incompliments, i finalment la riota final, ahir el govern espanyol augurava l’acord per desprès de les eleccions gallegues i basques, però avui el president de la Generalitat manifestava que no hi havia acord.

Tot plegat surrealista, mostra de que s’està gestant un mal acord, ens haurem de preparar pel pitjor, el dit un govern sense paraula i un govern sense solucions.

Patètic.

Sant Boi està de dol.

2009-01-25T11:20:00.001+01:00

Sant Boi està de dol, els ciutadans d’aquesta vil·la estem tristos, hem perdut accidental i fatalment a quatre nens que tenien la il·lusió de practicar l’esport que els agradava.

No tinc paraules, per descriure els meus sentiments en aquest moments, els que teniu fills ja sabeu el que em refereixo. Molts de nosaltres passem els caps de setmana, sovint, els dissabtes al matí, en instal·lacions esportives, de diferents tipus i de diferents pràctiques, acompanyant, acaronant i esperonant els nostres fills. Podíem haver estat qualsevol de nosaltres.

Voldria des de aquí enviar l’abraçada més forta, més càlida, acompanyar i donar tot el suport als familiars, als veïns, i als membres de Club Beisbol Sant Boi, donar el condol als familiars i desitjar una plena de recuperació de tots els ferits.

Sortir de la crisi?

2009-01-08T10:40:00.002+01:00

Així volem sortir de la crisi?

Carta a SS.MM els Reis d'orient.

2009-01-05T12:29:00.005+01:00

Ses majestats els Reis d’orient:

Un cop més aquest any els ciutadans d’aquest país, ens em portat de manera exemplar. Hem seguit aguantat les cabòries del tripartit, hem estat sense aigua alguns mesos, (amb una paraula que era prohibida transvasament) fins que va començar a ploure, i ploure i ploure. Hem patit les incongruències del govern català, i la falta de respecte cap el nostre poble amb l'incompliment de l'estatut pel govern central, de fet encara no tenim finançament, i això vol dir no tenir recursos, i es passen les dates dels compromisos per on volen, que si l'1 d'agost, que si tres mesos després, que si abans de final d'any, etc... no se on arribarem a parar, que us he dir que vosaltres no sabeu. I continuen, les retencions habituals a les nostres carreteres, els increments desmesurats de preus, les llistes d'espera a la sanitat, les mentides dels nostres governants i encara no ens deixen anar a mes de 80 km/h als que vivim aprop de Barcelona, i la maleïda crisi (que durant sis mesos no va existir), i tot allò que vosaltres podeu veure des de on sou.

Per tot això, Majestats us demano algunes coses (algunes repetides de fa un any):

Un bon finançament, (aquí caldrà tenir bon ull, que hi han molts encantadors de serps).
Una bona xarxa d’infraestructures que garanteixi l’energia elèctrica.
Una sanitat moderna i sense llistes d’espera.
Un serveis públics assequibles i de qualitat.
Una seguretat ciutadana com cal (milloreu la que tenim).
Civisme a les vies publiques.
Que pugui circular a mes de 80 Km/H sense excuses inútils.
Seleccions catalanes ja.
Un aeroport de primera divisió i vols transoceànics des de el nostre país
Que el català no sigui una llengua de minories.
El dret a decidir.
Un president com cal, de fets i de paraules.
I un govern que ens defensi.

No cal que me les porteu totes amb dues o tres en tinc prou, I us asseguro que ens seguirem portant molt bé, com sempre, em fet la gent d’aquest país i amb el seny que sempre ens ha caracteritzat.

...per un 2009 ben...TOKT

2009-01-01T01:00:00.000+01:00

Bon Nadal !

2008-12-21T09:32:00.004+01:00

(Imatges del Pessebre de la Parròquia de Sant Baldiri '08)

TOKTS X LA KMPANA US DESITJA UN BON NADAL

Moments de Sant Boi

2008-12-16T08:36:00.002+01:00

Aquest desembre hi ha hagut diversos grans moments de Sant Boi, que els em de reflexar en imatges.

El primer, ha estat l'habitual, la Fira de La Purissima, que obria la porta de la nostra població a tota la gent de fora i al retrobament de la gent de dins.

Per l'altre banda aquell "Boig per tu " cantat per mes de cinc centes veus, amb Pep Sala, que van convertir Sant Boi en punt d'atenció a La Marató de TV3, aquells minuts van fer visible la nostra vil.la a tot el país, i el van donar aquells plus de valor afegit que te la feina ben feta.

El fiasco dels 80 Km/h.

2008-11-29T07:18:00.007+01:00

Si es confirmen les dades, i quan és a punt de complir un any de la seva implantació, la mesura dels 80 km/h passarà a ser una de les altres mesures inútils de un govern incapaç, el tripartit. El fiasco de la velocitat limitada a l'àrea metropolitana pot ser de les que facin època, això si haurà servit per recaptar de manera indirecte pel l'administració i per buidar.nos de manera molt directe de les nostres butxaques un bon grapat d'euros i uns quants punts. No es perdeu les declaracions de Ramon Espadaler diputat de CiU que la web d'informació e-noticies.com publica al respecte.

Si les dades que l'article esmenta es cumpleixen, el que queda clar es que la mesura no haurà servit per reduir la contaminació, al menys sembla que no existeixen ratis, ni indicadors que ho confirmin, i el que quedar més clar és que la recaptació per les sancions administratives han augmentat de forma espectacular, i que aquestes poden facil.litar la inversió en radars del govern tripartit.

Una més al cabaç... demà parlarem de les borses de plàstic.

La Catalunya que no va.

2008-11-26T23:38:00.001+01:00

Sant Boi, boig per tu.

2008-11-09T13:09:00.002+01:00

Magnifica iniciativa la de l'Escola Municipal de Musica Blai Net, la d'organitzar una coral ciutadana composta per mes de 500 veus per cantar el diumenge 14 de desembre al matí per a la Marató de TV3. Enguany La Marató 2008 es dedicada contra les malalties mentals greus.

Els assajos començaran el proper dijous i esperem comptin amb tot el suport i representativitat que la iniciativa es mereix, i que finalitzi amb una lluïda posada en escena. Enllà hi serem

Dracula de Sant Boi.

2008-10-18T07:41:00.004+02:00

Un grup d'alumnes de secundaria de l'IES Itaca han guanyat un premi internacional `Food 4U. El Premi es una iniciativa del govern italià, que consisteix en fer un spot de televisió per explicar la importancia del menjar saludable, combinat amb la pràctica de l'anglès. S'havia de presentar l'spot, el backstage, i l'storyboard", és a dir, els dibuixos que van fer servir per fer l'espot. Els alumnes de l'Itaca han guanyat el premi al millor backstage.

La iniciativa dels professors del IES Itaca amb la participació de deu alumnes, van escenificar una historia amb un "Dracula"molt particular, al que no li senta gens bé els aliments poc saludables. No us perdeu l'spot, Val la pena.

Tota la feina ha tingut els seus fruits, i a mes a mes de passar.ho bé durant tot el proces de treball ha tingut la seva recompensa amb una estada Itàlia i el reconeixement en forma de premi.

Veiueu la noticia que l'info K els va dedicar aquesta setmana i podeu consultar tot el seu treball al blog que els participants van fer Food 4U

Moltes felicitats a tots

Questió d'actitud.

2008-10-05T18:36:00.008+02:00

Des de l'època del dream team que no veiem quaranta cinc minuts tan electritzants, tan meravellosos, tan ben jugats com els que vam poder gaudir la nit d'ahir, i es que situar-se en sols vuit minuts amb un tres a cero no passa tots els dies i acaba amb mitja dotzena, tampoc.

El Barça va superar el seu adversari amb tanta facilitat que semblava que els que tenien al devant eren de categoria inferior, i al devant hi havia un equip molt sòlid, L'Atlètico de Madrid, un equip de champions i quasi bé clasificat per vuitens.

Peró ahir el de menys era el contrari, ja que quan tens a Xavi, Iniesta i Messi en estat de gràcia i jugant de la forma que ho van fer, els contraris son el de menys, la pluja de gols esta garantida. Però també cal destacar com a responsable de tot aquest enrenou, el sistema de joc del Barça d'en Guardiola, un Barça que ara si que sembla que ja ha canviat d'actitud, amb molta pressió al contrari, agressivitat i fam de victòria, un Barça que sembla que finalment ha oblidat el fantasma de les dues darreres temporades i les ha enterrat per sempre.

Això promet i molt.

La foto es de www.fcbarcelona.com

Avui, mes que mai!

2008-09-11T11:14:00.004+02:00

Celebrem una diada, que els nostres governants han transformat cada cop en més descafeïnada. Sembla com si les forces polítiques d'àmbit espanyol, i que governen la generalitat, s'estiguin sortint amb la seva d'anar poc a poc des fen el nostre sentit identitari, tot allò que ens aplega com a poble sobirà i independent d'altres cultures no arribades.

La d'enguany es una diada mes financera que identitaria i això no es bo, sobretot quan no hem assolit la nostra plena sobirania, i quan els referents i els indicadors no ens son favorables.

Tot i que entenem que el finançament es clau pel desenvolupament d'un pais l'onze de setembre esta per sobre de tot aixó, l'onze de setembre representa el model de pais, de poble, de gent, de llengua, de cultura, i es l'homentage per tots aquells que van lluitar per ser el que encara avui en dia volem ser, i això s'allunya molt de partides pressupestaries.

Avui mes que mai VISCA CATALUNYA LLIURE !

Subjectivitat

2008-08-31T10:28:00.004+02:00

Si hi ha un element al qual li tinc certa aversió, aquest es la subjectivitat, mitjançant aquest mecanisme pots fer que una frase, pugui tenir una enriquida polisemàntica que transforma la realitat, i ens fa veure coses on no las hi ha, i que ens serveix per emetre arguments de la manera que vulguem segons bufa el vent.

I dic tot això per una frase que llegeixo ha manifestat el primer secretari dels socialistes catalans, en quant al tant esmentat acord de finançament "No acceptarem un mal acord". deia. Caldria preguntar.li, però, que es un mal acord?. Aquesta frase, es una frase tan obvia com abstracte, de fet son cinc paraules que conformen un sense sentit digne d'anàlisis pels amants de la semàntica. Esta clar que tot acord al qual s'arriba sempre es un bon acord, i en sintonia l'acord a que arribin amb el govern central serà (per ells), un bon acord, perquè els mals acords no existeixen, simplement no es materialitzen.

Encara que despres de la esquerda a la unitat d'acció dels partits catalans, (gràcies a IC), les manifestacións d'aquesta setmana del vicepresident economic tot indicant un "aixo es el que hi ha" i el to utilitzat, i la confirmació de tot plegat per part de la vicepresidenta del govern, donant-li suport , d'una cosa estic segur, es que el probable acord (que segur que arribarà) s'ens vendra amb molta subjectivitat i cal n'oblidar que aquest exces, sovint es barreja amb el sentit d'un altre mot la manipulació.

Acostumats al ridícul.

2008-08-21T08:02:00.005+02:00

I de nou, el ridícul s'ha instal·lat a la política catalana. No podia ser d'una altre manera, quan semblava que els partits catalans anaven tots a una, sempre apareix algú internament, que ho esclafa tot.

Fa alguns dies els PSOE i el seu govern reptava l'executiu català, al no complir els terminis marcat pel text estatutari, i s'obria un escenari on la unió del partits catalans podria pressionar al govern central a la negociació. Es volia forçar la compareixença del president del govern perquè donés explicacions. Però es ben conegut el "rodillo socialista", i... resultat de tot aixó, IC i el seu únic representant al Congres de Diputats es tirant enrera amb l'excusa d'un acord de canvi de terminis i de compareixents i li estalvien un petit maldecap al president del govern.

Però mes enllà del fet puntual, el mes greu es la divisió, l'esquerda que IC i el propi PSC han obert a la unitat d'acció. Un cop més han preferit el color del partit al color del país. Algú dubte on aniran els vots dels 25 diputats socialistes als pressupostos?, i el vot de IC?. I a tot això , que diu Esquerra?, quin es el seu paper?.

De totes maneres, no cal que ens estranyem, tot plegat, ja es massa conegut, ens hem acostumat al ridícul.

Zona blava i creativitat

2008-08-18T19:38:00.007+02:00

El proper 1 de setembre es posarà en marxa en alguns carrers de Sant Boi (vinyets i barri centre) la zona blava d'aparcament. Tot i entendre algunes de les raons que s' esgrimeixen des de l'equip de govern de l'Ajuntament, em queda un mal sabor de boca, per que em quedar del tot clar, que es el principi de la fi de tenir places d'aparcament lliure a la vil.la i em molesta que ens haurem d'acostumar a pagar per aparcar, i em molesta més que al final, ho trobarem fins i tot normal.

Molt sovint la gent que es desplaça a viure des de les ciutats a les viles o poblacions del voltant , destaquen les avantatges de viure en entorns mes petits, per la disponibilitat de l'espai, pel tracte personalitzat, per la més fàcil gobernabilitat, per la gestió accesible, etc. així doncs ,perquè des dels organismes públics, sobretot al baix llobregat, hi han tantes ganes de copiar models alïens, habitualment models que s'apliquen a sociologies concretes de entorns diferents, copies que habitualment responen a models polítics compartits. Crec que hauriem de ser més creatius.

I posats a fer.ho perque no copiem disposar de cinemes, teatres, oferta cultural, mes medi ambient, mes cultura tradicional... i per quan el santboicing?

Free TIBET

2008-08-16T11:46:00.004+02:00

Dos paraules simplement

Free TIBET

Que s’ho facin mirar!

2008-08-15T10:27:00.000+02:00

Ahir pensava que succeiria si quan tingues que paga la contribució, el darrer dia, anés a l’oficina de recaptació i donés un bitllet de cinc euros i res mes. Suposo que amb cara estranya el funcionari/a em miraria i em diria, perdoni, aquesta no es la quantitat, i jo li afegiria, cap problema es la meva proposta, ara ho negociem i si arribem a un acord tu pago quan vulgui, i sense recàrrecs” .

Doncs similar a aquest exemple domèstic, es l’actitud del govern central amb el model de finançament marcat per l’estatut. Han incomplert les dates (i han tingut dos anys per fer-ho), i les quanties del finançament marcades per l’estatut (que ara ens volen retallar encara més i aigualir-les).

No han complert ni els terminis, ni els acords, ni les lleis, i a sobre ens hem de sentir per part del president del govern central allò de "compleixo escrupolosament tots els acords amb Catalunya” i encara més, quan culpa a la Generalitat de no haver arribat a un acord (recordem son els seus companys de partit, els que es presenten junts a les llistes electorals i voten al Congres les mateixes coses). Per llogar-hi cadires!

Difícil papereta se li han girat als representants socialistes escollits a les circumscripcions catalanes, si tot continua com ara, hauran d’escollir entre país (a veure quin?) o partit (em refereixo al PSOE) a l’hora de votar els pressupostos de l’any vinent. I desitjar-los, a la comissió negociadora, una mica de sort, encara que molt em temo que ara l’objectiu es esgarrapar alguna almoina que poguí salvar els mobles al govern tripartit.

I desprès que ens vinguin amb el “Si guanya Zapatero, guanya Catalunya” o la “Catalunya optimista” o “la Catalunya que sap on va”... Com diria la meva avia... quina colla de carallots, que s’ho facin mirar!

1 any de tokts x la kmpana. Un plaer.

2008-08-02T09:14:00.003+02:00

Sota el titol, Un plaer... estar tokts x la kmpana, vaig començar fa un any aquest blog.

Han estat 366 dies, mes de vuitanta posts, per sobre de les 6000 visites i sobre tot, l'oportunitat d'exposar idees (compartides o no), d'exposar la meva percepció de l'actualitat, de felicitar o denunciar aspectes de la vida socieal, la il.lusió en cada post, i també poder conèixer gracies aquest canal moltes persones, que m'han enriquit personalment. A tots moltes gràcies.

Ens queda moltes coses a fer i molt de temps per endavant i ens encanta estar tokts.

Avui, us he de confesar que un any de tokts x la kampana ha estat per a mi: un plaer

Tenia raó.

2008-07-17T23:12:00.003+02:00

Us imagineu un president espanyol que tingues accent angles, que pronuncies malament el so de les "z", que desconegues construccions de la Real Acadèmia de la Lengua Espanyola, i formes verbals pròpies del castellà. Seria acceptat pels espanyols? ells que son tan poc nacionalistes, podrien tenir un president amb el nom de William, per exemple?,un president nascut a Newscatle per exemple? ells que son tan integradors com pronunciarien un cognom anglés?, i que pensarien cada cop que els sentisin parlar amb aquell deix britànic?...

Reflexioneu, ells no ho farien, no l'haguessin escollit, ells no. I despres s'estranyen... Reconeixem-ho Felip Puig tenia tota la raó.

Patètica Carxofa d'Or

2008-07-16T23:34:00.004+02:00

Mai he cregut en els reconeixements, però tot i així crec que es lloable que existeixin, mes encara si es tracta de un reconeixement public per una tasca pel bé comú.

En aquest sentit em va agradar el concepte de carxofa d'or, el vaig trobar encertat, i el sentit que significa també el vaig trobar adequat, el propi consistori explica que es va crear per distingir "a les persones que contribueixin a fer conèixer les qualitats gastronòmiques i saludables de la carxofa que creix als camps de conreu del municipi i, per tant, promogui el consum del principal producte agrícola local" .

Peró, es clar, tot això s'en va en orris, quan la primera carxofa, se li concedeix a Andrés Montes (per molt que hagi pronunciat a les seves transmissions el nom de Sant Boi) i amb tot el respecte del mon per la seva professionalitat i la seva feina com a periodista, però d'això a donar-li la distinció i la primera.... Una comparació perquè ens entenguem, es com si al Brasil li donessin un reconeixement en Puyal per haver narrat els gols de Ronaldinho tot indicant el seu famós "Gauuuuuxuuuuuu" (comarca d'on es originari el brasiler i com a promoció de la zona).

Per a mi, la distincio a Andres Montes, (amb tot el respecte per ell) ni contribueix a fer coneixer la carxofa, ni promou el seu consum. No sé de qui haurà estat la idea però jo pensava que aquest tipus de reconeixements estaven vinculats a valors com treball, constància, compromís , ... i em dono compte que no ho tenia ben entès, quina llàstima.

Crec que tot plegat i sent la primera carxofa d'0r, la primera vegada, es molt patètic.

Política 2.0 i Blocs al Congres de CDC

2008-07-12T08:41:00.004+02:00

Una trobada de blocaires ha estat el tret inicial del 15e Congrés de CDC, sota el nom de “Política 2.0 i Blocs” han participat Saül Gordillo, Carme Laura Gil, Marc Vidal i Carles Puigdemont, amb la moderació d’en David Madí. Ha estat la primera vegada que un congrés d’un partit polític convida al mon blocaire en una trobada tertúlia.

Pel que fa a les exposicions dels tertulians us en faig un breu:

Saül Gordillo ha basat la seva presentació en el mon blocaire polític, tot indicant les virtuts i defectes que els caracteritzen, però també ha ressaltat que els blocs polítics estan canviant la manera de relació dels politics amb la societat.

Carme-Laura Gil, amb l’estil pedagògic que la caracteritza, ha conceptualitzat el mon dels blocs. Ha senyalat que caldria diferenciar entre blocs polítics i els blocs dels polítics. S’ha posicionat en que el blocs son “eines” de comunicació, son individualistes, i on a vegades hi ha una línia que divideix la informació veraç de l’infundi.

Marc Vidal com ja ens te acostumats ha polemitzat amb els contertulians, i ha basat la seva presentació sota els conceptes de ciutadans 2.0 de la que diu es una manera de ser i d’entendre la societat , i de la web 2.0 que ha de servir per connectar les idees polítiques en iniciatives i que aquestes haurien de ser acceptades pels partits polítics.

Finalment, Carles Puigdemont ha exposat que la tecnologia esta canviant la forma de fer les coses. Ha assenyalat que la política del futur haurà de tenir en consideració el 2.0, i que el 2011 esclatarà en forma de resultats però per això s’ha de treballar des d’ara.

En resum he tingut la sort de compartir i intercanviar, coneixement, temps, i idees, en una bona iniciativa que ens enriqueix a tots una mica més.

Del “que n’aprenguin” al “no estamos tan mal, hombre”

2008-07-06T08:53:00.004+02:00

Del “que n’aprenguin” al “no estamos tan mal, hombre” han passat dos anys. Dos anys en els que els barcelonistes hem comprovat la mel de la victòria, dues lligues i una champions, i el mal gust de les decepcions de les penoses dues darreres lligues, més encara ja que teníem probablement la millor plantilla de la historia del nostre club.

Avui els socis decidim si la directiva que va fer possible l’un i l’altre ha de continuar. Joan Laporta que ja va protagonitzar una moció de censura contra Nuñez, ha trobat la seva pròpia medicina, en forma dels socis Giralt i Castellvi i de tots aquells que l’han recolzat per fer possible la jornada d’avui.

Que votaran els socis?, que diuen les paperetes?

Les paperetes del SI diuen: "Sí al vot de censura, promogut pels socis Oriol Giralt i Christian Castellví contra la Junta Directiva. Aquest vot significa demanar el cessament de tota la Junta Directiva, fet que comportarà la convocatòria de noves eleccions.

Les paperetes del NO diuen: "No al vot de censura, promogut pels socis Oriol Giralt i Christian Castellví contra la Junta Directiva del FC Barcelona. Aquest vot negatiu significa acceptar la continuïtat de l’actual Junta Directiva fins a la finalització del seu mandat

Però que condueix a provocar una moció de censura, el malestar, la poca confiança, els resultats, els personalismes, els egos… Ja se que la moció de censura es una eina democràtica, però no estic segur de la seva real utilitat, es un ganivet de doble fil, pot arreglar algunes coses però pot deixar ferides que tarden molt en cicatritzar, i si desprès els resultats no acompanyen, la piloteta no entra...

Només espero que els socis no paguem un preu massa car, en forma de noves decepcions per culpa d’esperits i personalismes equivocats, que com deia Núñez “Al soci no se’l pot enganyar”

Qui ha de guanyar?

2008-06-29T08:38:00.006+02:00

Avui es juga la final de l'Eurocopa i simplement una pregunta, per la vostra reflexió i si algú vol que la respongui.

Perquè hem de voler necessàriament que guanyi la selecció espanyola?

Vaja jo ho tinc clar.

Junts.

2008-06-24T12:38:00.003+02:00

M'ha agradat molt la denominació en la que Omnium ha batejat l'acte de demà "Acte d'unitat ciutadana", perque integra justament els que els catalans necessitem en aquest moment unitat i ciutadania, i tot plegat per univocament donar veu al JUNTS PER CATALUNYA!.

Espero hi siguin presents tots els àmbits del catalanisme, només junts podem plantar cara a la il.legitimitat, als pactes trencats i les promeses incomplertes.

Cal fer.nos d'una vegada per totes respectar!

Sant Joan es revetlla.

2008-06-23T17:22:00.008+02:00

Sant Joan es revetlla, i amb ella, la festa grossa, la festa de trobades populars, d'encontres familiars, de festes de veins, d'amics, coneguts i saludats, amb els guarniments escaients, paperets i fanalets, on la música i el ball son protagonistes, el cava i la coca testimonis d'excepcionalitat, on tot es amanit des de ben aviat per els petards, les traques i els cohets, i davant la presencia de la foguera es conjuren els desitjos i amb un final de festa que conjuga la platja, l'estiu i l'amor.

Sant Joan es l'oportunitat de coneixa la parella ideal, es l'ocasió de llençar a les fogueres aquells elements interns que ens han de permetre la renovació física i espiritual, es el moment de sentir el batec del cor il.luminat per la fràgil espelma del fanalet tot acaronant el cos de l'estimada, es el despertar amb la llum del dia i asaborir el gust de la mar salada en els plecs del teu i del seu cos, i compartir el rebossat de la sorra cada instant.

Sant Joan es el solstici d'estiu, i es així i aixó ... foc, passió, coca, gust, amistat, ball, estiu, platja, cava, tradició, parella i amor.

Que guanyi el millor.

2008-06-22T08:49:00.010+02:00

Ho reconec, m'agrada el futbol. I quan ho manifesto en públic, em trobo que sovint aquesta afirmació fa que algunes persones em percebin de manera diferent. Dir m'agrada el futbol en segons quins àmbits, et fan perdre vàlua, es pejoratiu, massa bàsic, diguen-me popular i en segons quins entorns es poc cultural, diria que sinònim de poc intel-ligent, tot i reconeixent que en algunes ocasions, quan veus segons quins comportaments dels seguidors, no els sobra raó, però malgrat tot això, a mi m'agrada el futbol.

M'agrada el futbol, del control, del domini de la pilota, del futbol d'atac. Us podeu imaginar quan un dribling surt bé, quantes vegades s'ha hagut d'entrenar, d'assajar, o per exemple efectuar un bon control de l'esfèrica deixant-la esmorteïda als peus, o el llançament amb l'exterior de la bota situant la pilota on havies posat l'ull. Son moltes hores, son molts entrenaments, son molts partits, son molts anys... si, m'agrada el futbol.

Soc afeccionat al futbol des de ben petit, he seguit campionats, lligues europees, mundials, eurocopes... i he de dir-vos que mai havia presenciat uns quarts de final d'una Eurocopa com els d'enguany, es tanta la qualitat, es tant el bon joc, es tanta l'emoció, hi han tans grans jugadors, que els que ens agrada aquesta esport se'ns cau la baba. I qualsevol equip, qualsevol federació pot guanyar el campionat.

Per a mi presenciar aquesta Eurocopa, veure futbol en aquest estat pur, sense tenir la passió de no ser seguidor de cap equip, sense l'impacte emocional del premi de la victòria, veure'l donant-me igual qui guanyi o qui perdi, simplement desitjant que guanyi el millor o el que em cau mes simpàtic, m'està permetent gaudir de l'espectacle, des de l'objectivitat i l'esportivitat. Peró també us he de dir, quina enveja em donen països mes petits que el nostre, quan veig els seus seguidors donant color a la graderia lliurement, i pensar que nosaltres, els catalans, no ho podem fer.

Benvinguts a l'estiu !

2008-06-21T10:40:00.003+02:00

Un cop superada la fase d'inestabilitat que sempre suposa la primavera, allò del despertar de la vida, amb els canvis sobtats de temperatura, la bogeria de les inclemències metereologiques, les al·lèrgies múltiples, l'astènia de l'època i les alteracions psicològiques corresponents, ens arriba l'estiu, i ho fa com sempre, amb pujades de temperatures, amb un sol que escalfa els cossos, amb els nens a casa nerviosos perquè no van a escola (i només fa dos dies), els pares cercant solucions per aquests quasi tres meses d'aturada escolar, i en general tothom amb la ment mes posada al període vacacional que a l'activitat diària i sobretot amb la perspectiva de tenir l'horitzó de mantenir-ho fins a la segona quinzena de setembre.

I a l'igual que a la vida domèstica es d'aquesta manera , a la vida social i política succeeix el mateix, sembla que un cop passat Sant Joan la vida no es recupera fins passat la diada. L'activitat política per exemple, esta submergida amb els congressos dels principals partits, el que ocasiona una aturada a la tasca política d'aquestes organitzacions que es troben més preocupades pel seu reordenament intern que per la seva feina com a representants dels ciutadans i l'activitat del govern català esta com sempre, aturada, per aquests no cal que hi hagi canvi d'estació, la seva tasca no varia sigui primavera o estiu.

I com que no es tracta de portar la contraria, us recomano, màniga i calça curta, un bon llibre, una cerveseta i a gaudir del sol. (desprès de tanta pluja ens ho em ben guanyat).

Benvinguts a l'estiu !

Què pari de ploure!

2008-06-01T09:17:00.006+02:00

Ja se que a molts no els agradarà el que diré, i fins i tot es políticament incorrecte, i es anar contra corrent, en sentit contrari, i no queda bé,... però és el que pensem molts ciutadans, "què pari de ploure!".

Mes enllà de declaracions de sequera, restriccions d'aigua, reserves naturals i tot els discurs polític i mediambiental, i un cop veient que l'impacte ha disminuït, que el servei es garantit i els embassaments jo no estan buits, si no menys plens, es hora de pensar amb la qualitat de vida de les persones, mes enllà de l'abastiment d'aigua.

I continuo sabent, que això no agrada,... però segur que esteu d'acord que la pluja també te repercussions personals, que la pluja ens canvia el nostre caràcter i la nostra manera de ser, que els dies grisos son tristos i depressius, que l'estat dels nens quan van a escola un dia pluja es diferent, que els canvis sobtats de temperatura no son bons pels aspectes mes psicològics de la persona, ni per les reumatologies, ni traumatológies, ...i tants, i tant d'altres exemples.

I continuo... vivim amb un entorn mediterrani, on son característiques les temperatures moderades, l'alta humitat i la presencia del sol escalfant-nos la major part del dia, i no podem fer-hi més, som així, i aquest aspecte implica que el nostre entorn social esta dissenyat per aquest tipus de climatologia mes benèvol.

No tenim infraestructures que puguin afrontar dies i dies de pluja, el trànsit resulta horrorós, el transport col.lectiu funciona en aquests casos de pena, el comerç surt molt perjudicat ja se sap que una part d'aquest es a l'aire lliure, (mercats ambulants, parades al exterior, etc.), la nostra manera de relació, es basa en una part en establir contactes en àmbits oberts o fora de casa (terrassetes, bars, restaurants, etc...) i en dies de pluja l'afluència es mínima i segur que l'impacte econòmic ja es deu començar a notar.

Ja estem farts, d'arreglar els armaris, de la bricologia domèstica, de les sessions de Dvd diumenge a la tarda,... volem sortir de casa, passejar, fer el vermutet, prendre el sol, etc...

El refranyer ja ho senyala, "pel maig cada dia un raig", sort que estem al juny i en pocs dies l'estiu que com diu la dita tota cuca viu..., A gaudir del temps sigui quin sigui, perquè miro per la finestra: es gris i el cel plora una altre vegada!.

Foto: Embassament de Sau 29 de maig 2008 (Foto Efe)

Llegir ens fa + vius

2008-05-26T23:55:00.002+02:00

Magnifica iniciativa la de TV3 en la seva ja famosa setmana.

La Setmana de TV3 d’enguany te l’eslògan "Llegir ens fa + vius" i es dedica a la promoció de la lectura.

Un país que llegeix, es un país que es lliure. Llegir no es un fet puntual, llegir es un fet quotidià, d’hàbit ,de costum, llegir es com menjar, com dormir...Llegir ens aporta criteri, opinió, idees, pensaments, nous sabers, noves relacions, … LLegir ens fa ser mes grans, i ens fa ser més útils.

Es igual el que llegim, ja siguin còmics, novel·les, magazines, premsa, o blocs…però el que cal fer es llegir. Podem llegir a casa, podem llegir al carrer, podem llegir en transport públic, podem llegir a qualsevol hora del dia, al mati, al vespre, o a la nit.

Set dies per fomentar la lectura, set dies per acompanyar el 358 que completen l’any, set dies per començar, per continuar, llegint...

Una magnifica iniciativa, perquè realment "Llegir ens fa + vius".

L’hora del finançament

2008-05-25T08:32:00.001+02:00

Quan al llarg de la setmana he estat llegint dia rere dia les noticies al voltant del finançament autonòmic,(no oblidem, que es allò que per llei s’ha d’aplicar), quedo cada cop mes sorprès, estorat, al·lucinat, de com els governants, polítics de primera línia, poden anar canviant el seu discurs segons els interessi, i inclús agosaradament vanagloriar-se del incompliment de les lleis.

El ministre d’economia, ha passat del tot va molt bé d’abans de les eleccions ,al no podrem complir els nostres compromisos de desprès (donde dije digo ahora digo diego) i fins i tot el president del govern s’atreveix a parlar de la possibilitat de no complir la data del 9 d’agost, com a data per aconseguir un acord sobre el model de finançament que marca l’estatut. Difícil paper el que li toca jugar al conseller d’economia, negociar entre els amics del partit i els companys consellers de les altres autonomies, de diferent partit i amb moltes urgències pressupostàries. No se perquè però molt em temo que en aquesta negociació perdrem un altre llençol de la nostra particular bogada, i aquests anirà a parar a un altre racó espanyol.

I després se’ns titllarà d’insolidaris. El que es clar es que el nostre país sense un finançament adequat, no es podrà abastir dels serveis, ni de les infraestructures necessàries, ni podrà aplicar les polítiques per avançar, i això repercuteix directament a la qualitat de vida dels nostres ciutadans. Així que ara arriba l’hora dels fets, l’hora del finançament, a veure si es veritat.

Blocs i Política a Sant Boi.

2008-05-17T15:43:00.005+02:00

Moltes felicitacions a l'equip de xarxa santboiana per la tertúlia d'ahir al vespre al voltant de Blocs i la política. Felicitacions perquè els ponents eren de primera, felicitacions perquè els assistents van poder escoltar missatges intel·ligents i felicitacions per la iniciativa. I que en vinguin moltes més.

De les ponències entorn els blocs i política, resaltar la visió crítica d'en Marc Vidal, que va polemitzar amb els representants polítics quan els va recordar la poca tirada que tenen i quan els va recorda que els partits eren com a empreses. Dolors Camats reconeixia les dificultats per parlar de la seva vida personal al seu blog, mentre amb sinceritat Carme Porta va manifestar que els blocs polítics no son lliures. En Carles Campuzano va manifestà que mitjançant les noves tecnologies es podia fer una altre manera de fer política per acabar amb "la política vella" i donar un salt endavant i finalment, Lourdes Muñoz ens va instruir amb un decaleg a tenir en compte a l'hora de mantenir un blog .

Va ser una bona manera de començar la festa major, amb la presencia de una seixantena de persones, la majoria d'ells bloggers santboians i persones vinculades al mon de la política de la vila. Nomes un detall, al meu entendre, va sobrar, la presencia a corre i cuita del Sr. Alcalde, per agafar el micro, repartir records, i fer-se la foto de rigor, que espero no sigui la que treguin al proper Viure a Sant Boi .

El dit, moltes felicitats amics de xarxa santboiana, endavant amb les vostres iniciatives, i ens veiem dissabte vinent a la Trobada de blocs santboians i a gaudir la Festa Major.

Acaba una lliga… acaba una era.

2008-05-12T10:11:00.004+02:00

Havia de ser la lliga dels “Quatre fantàstics i l’acabem amb la lliga dels “que ens fan fàstic”. Fàstic per la poca implicació, fàstic perquè juguen amb el sentiments dels socis i simpatitzants, i fàstic per la seva falta de professionalitat.

Encara que a dir veritat no podem posar a tots en el mateix sarró, i això es cert, només es salven els de casa i els que han viscut la casa, a saber : els, Victor Valdes, Puyol, Iniesta, Xavi, Messi, Bojan... i d’altres que amb la seva actitud s’han sabut guanyar l’estima com Yaya Toure, Silvinho, Milito...

Però les “vaques sagrades”, “els cracks”, s’han amagat i han desaparegut i això es imperdonable. No s’entenen les lesions dubtoses, les molèsties musculars, les targetes simulades, la poca implicació professional (no anar a veure ni els companys jugar), les sortides nocturnes... i això no es pot perdonar.

El comiat de Frank Rijkard del Camp Nou, havia de ser tranquil, havia de ser un homenatge a un home que amb el seu tarannà ha marcat un estil, una manera de fer i un manera de ser i que a la fi el recordarem per la Champions a Sant Dennis, però els jugadors no van saber fer ni això, no van saber donar-li un homenatge merescut.

El partit d’ahir va ser la cirereta del horrible pastis que ens ha tocat veure aquesta temporada, sort que com sempre succeeix, les coses, ja siguin bones o bé dolentes tenen un final i això s’acaba. I com l’anunci de fa dos temporades, però adaptant-lo ...

Acaba una lliga… acaba una era...

(La foto es de César Rangel a La Vanguardia)

La bona sort

2008-05-10T20:10:00.004+02:00

Benvinguda i beneïda pluja la que ens esta caient des de fa dos dies i esperem que aquestes es puguin allargar per uns quants dies més, i que serveixin, si mes no, per sortir d’aquesta situació que ens trobem de manca d’aigua i sequera generalitzada.

Els efectes beneficiosos de les pluges son espectaculars, ajuden a recuperar els nivells dels nostres embassaments i garanteixen l’abastiment a les zones mes poblades, però malgrat això sempre em de parlar d’incidències quan plou generalitzadament, perquè molt demanar pluja, però no estem preparats per les mateixes, les infraestructures cedeixen, els trens s’aturen, els arbres cauen i els bombers no donen abast.

I políticament, mira que es tenir mala sort!, us imagineu que els embassaments s’omplen i les reserves augmenten?.

Després del tots els moviments realitzats, estèrils i surrealistes de la conselleria de medi ambient i del govern, entenguis tot plegat l’espectacle que em viscut: ara aigua del Segre, ara aigua del Ebre, portar-la amb vaixell, fer una canonada al costat del’Ap-7, signatures d’acords, de plans, de negociacions, etc., sense oblidar les sancions pel mal us d'aigua a l’àrea metropolitana i les restriccions anunciades... ara va i els plou !!!, això es de molta mala sort!!! o... es “la bona sort”.

I es que aquest país, no estem preparats per les adversitats sobtades..., i tenim un govern que no estar preparat per fer-les front.

Pensament únic.

2008-05-04T08:57:00.005+02:00

No he cregut mai en el pensament únic, diria més el pensament únic es pervers, endogàmic, egocèntric, i habitualment s'autodestrueix, perquè per alimentar qualsevol pensament (que es digui realment pensament) ha tenir-hi el seu antònim, el que el modera, el qüestiona, l'enriqueix, l'alimenta, i en una paraula l'equilibra . Aquesta relació els fa mútuament mes forts de tal manera que despres hom pot analitzar, descobrir i acceptar els matissos, les tonalitats grises que hi han en elles i tot plegat, ens fa ser més tolerants.

I perquè dic tot aixó, doncs perque en el nostre pais, en el nostre govern, en els nostres governants, aquells que ara prenen les decisions,... allò que popularment tothom anomena triparti 2.0 (i que mai ha estat considerat ni per ells mateixos d'entesa, mes be de malentesa), s'esta imposant el pensament únic. Els arguments son amb mi o contra mi, (bàsic en el pensament únic) i s'estan adoptant models de manipulació comunicativa (també un tret característic del pensament únic).

Cada Cop mes la Catalunya de Montilla s'ha sembla mes a la Espanya d'Aznar, hi han trets similars: pels governs dels dos tot va o anava bé, els dos sempre fan o feien referències a governs anteriors maldestres, els dos tenen els mateixos ideals en quant a transvasaments, un lluitava pel País Valencià i Murcia, l'altre per l'area metropolitana de Barcelona, un es va inventar la E a les "chapas" dels cotxes, l'altre els 80 Km/hora, un parlava català a l'intimitat, l'altre ho fa de la mateixa manera en públic,... En ambdos casos, la comunicació, la intervenció de mitjans i l'acció local dels seus arribats feian i fan preservar el seu pensament únic.

No cal dir com acaben els pensament únics... amb unes eleccions i amb altres governant.

Petons...

2008-04-24T23:48:00.001+02:00

Llegeixo en el dia d’avui la noticia sobre la importància de besar bé.

Estadístiques reflecteixen i confirmen que un de cada quatre ciutadans de l’estat assegura que alguna vegada ha deixat una parella per no petonejar bé. Son estadístiques que procedeixen del canal match.com, però que a mi m’han fet pensar i preguntar.

Quin es el petó perfecte?, quin es, el ben donat? Quin ha de ser la seva mecànica?, quin es el paper de l’experiència prèvia? , com s’ha de sentir? ha de ser l’acoplació perfecte i total del llavis?, quin paper tenen els petons de galta, els “piquitos etc..? ...

El peto ideal pel 74% dels enquestats es el que es fa lentament i amb el ulls tancats, aquesta modalitat es la que realment es considera mes sensual.

El que quedar clar es que el petó es una expressió determinant de comunicació imprescindible a la parella, un element de magnetisme interactiu, de intercanvi químic, que impulsa tots els elements cerebrals a la codificació adequada i palanca de sentiments, emocions, i afeccions que fan que sentim atracció o repulsiu cap algú a partir de la nostra experiència personal.

I vosaltres... que penseu?, ...com beseu?... Com petonegeu?...

Sant Jordi '08

2008-04-22T22:57:00.009+02:00

Ja hi som un any més a Sant Jordi, diada dels nostres i únicament nostres, enamorats, d’aquells que saben interpretar entre les línies d’un llibre o a traves dels pètals d’una rosa, les complicitats que els 364 dies de l’any alimenten l’amor, per poder en un sol dia manifestar de la millor manera possible a traves dels sentits, l’efecte dels sentiments i de les emocions.

Aquests sentiments, que fan olorar una rosa, i acaronar-la amb el llustrós embolcall del paper decorat amb la nostra bandera, la del nostre cor i mostrar-la amb orgull. Es també el dia de poder regalar el llibre, espero que no sigui l’anual, si no, un més dels que es compren al llarg de l’any, però ara si, amb la personalització adequada de la diada de Sant Jordi.

Cal cercar el llibre que li agrada, aquell que li escau, el que t’ha deixat caure fa alguns dies en un comentari banal, el que li pot transmetre mes enllà, aquell que nomes ell o ella sabran interpretar, el que et dirà molt més que un títol o un autor, ha d’esser aquell del missatge compartit…i caldrà dedicar-lo amb l’inigualable escriptura personal de cadascun, deixant el rastre de la tinta barrejades amb la porositat del paper , donant-li un caràcter tan atractiu, que te’l fan llegir i rellegir...

Però Sant Jordi també es reivindicació, llibertat, llengua, cultura i país, perquè malgrat tot el que podem dir, aquest país encara no ha abastat els nivells de normalitat desitjat com a país plenament sobirà, i mentre la nostre realitat no sigui la desitjada, la diada de Sant Jordi haurà de compartir l'esperit romàntic amb l'esperit reivindicatiu. Això si, sempre en jornada laboral, i treballant, i es que així som els catalans. I així es per mi Sant Jordi

El western català.

2008-04-06T07:54:00.003+02:00

Cada cop més, la sequera, la gestió de l’aigua, els comportaments dels governants, les lluites dels diferents col·lectius afectats i el tractament mediàtic, em recorda a un autèntic western, allò que els nostres avis deien una “pel·lícula de l’oeste”, on l'aigua era eix central de les relacions i de l'economia.

Un argument, un guió clàssic podria anar més o menys així:

"En un territori irreal, molt a prop de les muntanyes i el mar existeix un terreny on durant fa molt temps es va instal·lar un ranxo. Un ranxo que va ser molt pròsper durant una pila d’anys perquè disposava d’aigua sobrant, d’embassaments plens, i d’uns amos que sabien com gestionar-la. Als seus ramats i als seus cultius no els faltava ni l’aigua ni l’aliment, ells podien vendre les seves vedelles a bon preu, i les seves verdures i fruites eren de primera, tot plegat els permetia tenir un bon nivell de vida, de fet, d’allò en deien qualitat de vida.

Però mira per on, que el ranxo va canviar de mans, vaja, d’amos, i aquests, inexperts i amb una altre idea de ranxo, no van saber fer les coses bé, no van saber fer els deures, de fet el ranxo era massa gran per a ells i no es van saber preparar. I els va venir una sequera, els rius cada cop portaven menys aigua, els embassaments minvaven, els cultius eren de menor qualitat i els ramats s’aprimaven cada cop més, en definitiva, no van saber aprofitar els recursos que tenien. Llavors, l’únic que van pensar fer, era captar (perdó transvasar) aigua del riu del ranxo del costat, del que tenien més a prop, sense preguntar, tot pensant, que aquests eren... potser ganàpies, i sense que es queixessin els podrien agafar tota l’aigua que volguessin, però clar aquests es van negar..."

... i el final el poseu vosaltres mateixos...

Doncs igual que aquesta historia digna de ser protagonitzada per en John Wayne i companyia, això es el que ens esta passant, que tenim actors tristíssims, que fan que el país d’antuvi sigui la grisor del present. Tenim sheriffs vestits amb uniforme i cotxe patrulla autonòmica, que vetllen perquè l’aigua no es malbarati, tenim ranxos i cortijos, que es volen abastir de l’aigua de les masies, i continuem patint les decisions i les polítiques dels que tenen una altre idea de ranxo, evidentment, molt diferent al nostre.

No tot esta perdut.

2008-03-30T10:43:00.003+02:00

Es comença a veure la llum, no tot esta perdut, no tot esta enfonsat, tenim la possibilitat de salvar el país, tenim l'oportunitat de redreçar el camí, i tot això malgrat els mal governants que disposem.

La solució, es ben fàcil, passa per donar.lis el grau de comunitat autonomia o perquè no, la independència. A qui? us preguntareu, doncs la resposta es molt fàcil, a l'àrea metropolitana de Barcelona amb capital inclosa.

Si es l'únic que els interessa..., doncs que no molestin més, deixem-lis que facin encara més el que vulguin, donem.lis la independència política, administrativa i física. Que segueixin els Joses, Pepes, Carmenes, Manuelas i Celestinos amb les seves polítiques de fer del seu àmbit "una comunidad autonoma más" amb el descrèdit de la llengua, de la cultura, de l'ensenyament, amb les polítiques irrisòries d'àmbit metropolità, que delimitin la velocitat encara més amb l'excusa de la contaminació i la seguretat, que vetllin pels seus tramvies, per la seva aigua (això si que te gràcia) a través de mesures tan importants com no deixar regar a jardins (sort que son ecologistes) o la impossibilitat de rentar el cotxe (que els preguntin als negocis similars) i que cal dir d'omplir piscines (que faran els hotels d'alt standing?). I per cert no trucarem als "mozzuz" per denunciar cap veí per regar al jardí... només faltaria.

I altres, altres, coses... I cada cop n'hi han més...

Peró que no vulguin que combreguem, que els donem la raó i esbossem somriures, perquè no ho farem. El que farem, es el que hem fet sempre com a poble, treballar, treballar i treballar, i tirar endavant aquest país i tot el col·lectiu de persones que el constituïm, siguin d'on siguin, vinguin d'on vinguin, però que tenen clar on estan.

Eleccions al Parlament, per quan?

2008-03-15T09:42:00.007+01:00

Ja ha passat una setmana des de que l'espectacle de les eleccions generals va finalitzar i es va consumar la vergonyant bipolaritat del vot espanyol. Dels resultats, res a dir, pràcticament l'esperat, i molt previsible, després d'una campanya on la crida de la por per part dels guanyadors, allò de que tornen, de que ve el llop.. els va funcionar, i va fer que l'electorat exercís un mal entès vot útil, i la campanya dels altres , que es va caracteritzar per la manca d'intel.ligencia de cara a Catalunya. De programes, idees, projectes, res de res, tot plegat, em sap greu que després de trenta anys existeixi tan poca maduresa política en aquest país.

De la resta de partits polítics varies consideracions. CiU necessita reflexionar de si la federació amb dos partits tan diferents han de continuar junts. Iniciativa s'hauria de plantejar quan demanen l'ingrés massiu a les llistes socialistes ja que es l'únic objectiu que tenen quan es presenten a eleccions (que els socialistes guanyin). I Esquerra ha de decidir se d'una vegada si l'eix nacionalista o l'eix d'esquerres, que es com dir decidir, entre Catalunya o Espanya, no s'entén que independentistes facin president al que tenim i que donin suport a un govern d'obediència espanyola. Caldrà esperar al juny i veure com acaba el Congrés d'esquerra i esperar, a veure que diuen Puigcercos, Carod, Carretero i companyia i esperar, esperar, esperar, ...

A vegades guanyar amb comoditat, te aquests efectes secundaris, que els perdedors s'han de plantejar canviar d'estratègia, sobretot quan tens la sensació que s'està produint una opa política silenciosa encoberta, (molt amb l'estil socialista).

Però en política, es guanya i es perd en uns comicis, per tant, eleccions al Parlament, per quan?

Ara a votar!

2008-03-08T10:56:00.003+01:00

Per fi, s'ha acabat el turment de dues setmanes de campanya electoral, escoltant, barrabassades, poca-soltades i moltes, moltes mentides..., i s'ha acabat de la pitjor manera. amb la irrupció del terrorisme en campanya i amb el sense sentit de la mort.

Res a la vida val mes que la nostra pròpia vida, res a la vida val mes que el respecte a la vida , res a la vida val mes que la llibertat de la nostra vida, i no podem permetre que res i ningú governi les nostres vides.

La millora manera de respondre per defensar el respecte i la llibertat de la notra vida es anar a votar.

I votar a consciencia tenint en compte les animalades, les promeses falses i les mentides expressades...

Com m'agradaria que aquella "nena, amb cap i cor" tingui "la sort de veure amb optimisme" un país que sigui "respectat" amb "solucions justes" i que pertanyi a un "país de primera"-

Ara a votar!.

Si tu no hi vas, ells...

2008-02-24T09:01:00.006+01:00

El que molt probablement uneix a tots els partits polítics en aquesta campanya electoral es la crida a la participació, i això es així, perquè sense la mobilització de l'electorat, l'abstenció posa en dubte, la legitimitat dels resultats i el que es més greu el de tot el sistema polític de participació, es a dir la nostra malmesa democràcia.

Hi han càlculs ja fets de com afecta la no participació, a qui beneficia i a qui perjudica, quina influencia sobre el territori, la importància de la votació d'alguns col.lectius i missatges molt concrets sobre aquests i per tant el mateix en l'abstenció d'altres. I els partits s'afanyen en demanar a cada acte electoral : el 9 de març, a votar, a votar, a votar.

Això si hi han maneres de demanar la participació i maneres... Sense anar més lluny la manera que ho demanen els socialistes, (si, aquests que encara no sé si son PSC o PSOE), que es la manera de la por "Si tu no hi vas, ells tornen" amb unes ombres perfilades d'altres candidats coneguts al terra (lleig). Encara que posats, em val perfectament l'alternativa a aquest lema "Si tu no hi vas, ells continuen", i se m'acut el perfil de la Maleni, d'en Bono, i companyia.

Siguem seriosos, anem a votar tots, sense por i sense mediatitzacions. Siguem intel·ligents

Fàcil de decidir

2008-02-23T16:18:00.004+01:00

Ja ha començat la campanya electoral i han continuat les impresentabilitats de la precampanya d'aquests polítics.Al llarg dels propers dies llegireu molts posts a la vora d'aquests comicis, i TxK no serà menys.
El d'avui el dedicaré al fàcil que es decantar se cap a una opció, sigui la que sigui.

Aquestes eleccions mal dites general, al nostre país, a Catalunya, (pel que no ho tingui clar), cal diferenciar entre partits espanyols i partits catalans es a dir (PSOE Catalunya, PP i IU) i (CiU i ERC) i amb aquesta diferenciació tot queda més limitat. Mireu si es facil !!!

Per cert el reguitzell de polítics de les Espanyes que es passegen per Catalunya es increïble, nomes venen a la campanya,... que hagi sentit hores d'ara ja han passat, Felipe Gonzalez, Alberto Ruiz Gallardon, Zaplana, ... Montilla, ai, no! que aquest diuen que es d'aquí.

I després només pensar una mica, si ets mes progresista o mes liberal i el vot es fàcil de decidir.

Això si, a Catalunya només els que defensin Catalunya! per la resta... ells (el de mes enllà de l'Ebre) si que es posen d'acord... i ho fan sempre.

Felicitats Kosovo!

2008-02-18T23:23:00.002+01:00

Kosovo ha aconseguit els que molts volem per la nostra nació. No es exemple perquè ningú vol repetir els Balcans, però es mostra del que podem arribar a fer, malgrat els governs que existeixen tan el central com el català.
Felicitats a Kosovo i els seus ciutadans i trist paper el que han efectuat els espanyols, sobretot el seu govern socialista i al seu ministre Moratinos,quina manera de fer el ridícul.
Les rebequeries d'uns quants no han pogut ni podran aturar la llibertat per un poble que ha patit de valent, pero que amb intel·ligencia ha superat l'obstacle principal i ara disfruta de la dolçor de la seva llibertat, i esperem que per sempre. Quina enveja!

L’abstenció donarà la victòria

2008-02-16T13:20:00.003+01:00

"100% Ateneu Santboià"

Pràcticament es tracta d’un empat tècnic. Així es desprèn del baròmetre del CIS per les pròximes eleccions generals al Congrés de diputats del proper 9 de març.

El PSOE obtindria sobre els 160 escons (amb els del PSC, entre 158 i 163 diputats) i va per endavant a les enquestes però el PP retalla cada cop més les distancies i es trobaria sobre uns 155 escons (entre 153-157), la qual cosa donar un plus afegit als 10 de CiU , el 5-6 de IU i els 6 d’ERC.

Tot sembla indicar que per aquí anirà probablement el resultat de les eleccions, encara que cal ser prudents, perquè les enquestes son una cosa i les votacions efectives una altre. I haurem de tenir en compte, (perquè tindrà molta importància), la participació, millor dit la no participació, es a dir el percentatge d’abstenció i el lloc on es produeixi. De fet l’abstenció farà guanyar les eleccions a uns o als altres.

Amb tot aquest panorama preguntes per anar aclarint o complicant el probable vot:

1-. Son PSOE – PP la mateixa cosa quan es tracta de Catalunya?

2-. Respectaran els partit la llista més votada perquè pugui forma govern?, o s’ho pasaran pel folre?. (de fet els socialistes ja tenen experiència amb això i els d’esquerra també)

3-. El PSOE català es dirà PSC o serà com sempre, es a dir espanyol?

4-. Serà capaç algun català de votar el PP amb el que diuen de Catalunya, dels catalans i del català?

5-. Amb qui pactarà CiU?

6-. Serviran per alguna cosa els vots d’IC?

7-. Aconseguirà Ciutadans algun escó?

Queden 20 dies i tota una campanya per endavant i sortim d’una situació pràcticament igualada, de res ha servit esta al govern al PSOE, i al PP estan treien redit de tot els fronts de tensió, encara que això també beneficia els socialistes o així ho creu el seu president, tot plegat un pel neuròtic.

Subordinació

2008-02-14T23:50:00.004+01:00

"100% Ateneu Santboià"

Cada cop que sento parlar el president de la Generalitat, quedo mes astorat, de com es poden interpretar les paraules segons bufa el vent. La darrera el dia d'avui a Madrid "Catalunya no subordinarà la política catalana a l'espanyola". Doncs que m'expliqui que han fet tot aquest temps els polítics socialistes des de que estan al govern, i si volen exemples: les infraestructures, rodalies, l'ave, el dret a decidir, el papers de Salamanca, la publicació de les balances fiscals etc... i son mostra ,no s'han mullat pel país i ho han fet pel partit. Això no es subordinació al PSOE?, això no es subordinació al govern espanyol? .

Senyor president, no s'estranyi, si ara fent subordinació, això que saben tan bé fer, el seu govern pot trontollar, i algunes cadires perillar, tan de bo en dos mesos puguem comprovar fins on arriba la subordinació o l'influencia, però no es preocupi sempre podrà tenir un ministeri a Madrid.

Impresentable carnestoltes preelectoral.

2008-02-03T09:13:00.001+01:00

"100% Ateneu Santboià"

A poc mes d’un mes per les eleccions generals, el carnestoltes no esta al carrer, les disfresses no les porten els nens i a les rues no hi participa la gent. El carnestoltes esta instal·lat a l'agenda política, perquè mira que s’ha de ser tanoca per dir el que estant dient els polítics aquesta precampanya, tots ells ben disfressats d’una mena de xais bona persones que ho arreglaran tot donant tot el que vulguem. I si anem a buscar disfresses, el que li posaríem a Zapatero, esta clar que es la disfressa de rei mag, i a Rajoy, aquesta setmana potser li escau el de bisbe, i les rues son protagonitzades per tots aquells compañeros del partido que els van a veure a mitings polítics trets de la butxaca a corre pressa.

Quina setmaneta que em passat a l’agenda política, ha estat d’allò mes sucosa però també d’allò mes lamentable. Que si donem no se quants mil de euros per rodalies Madrid, (ja nomes faltava això), desprès els bisbes de la Conferencia episcopal demanant el vot subliminalment pel PP, (per cert trist paper els dels bisbes de Catalunya, que cada cop tenen un paper mes gris i mes aigualit a l’església espanyola), les manifestacions i contra manifestacions dels personatges sociates i peperos, i per acabar la gran oferta de inversions per Catalunya, la gran solució als nostres problemes d'infraestructures. Després de quatre anys governant, ara ens ho prometen!, però ja se sap les promeses quan es tracta del nostre país i venint de on venen, no cal fer-les molt cas, que l'experiència es un grau. Com deiem, tot un trist espectacle digne de carnestoltes preelectoral.

I no vull perdre l’oportunitat de suspendre amb un 0 (cero) la candidata dels socialistes a la que ells entenen com a “província” de Barcelona, Carmen Chacon. Es impresentable, escriure’s a la ma notes qual vulgar xuleta d’estudiant de primària, per anar a una entrevista televisiva, (i sembla ser que ella es tota una ministre), que algú li digui que es pot anar amb una carpeta i uns fulls d’anotacions, que ja tenim una edat, ...el dit impresentable.

Matriuskes.

2008-01-27T13:01:00.000+01:00

Molt malament li deuen anar les enquestes internes als socialistes catalans quant han de recorre al típic, tots contra el PP (i amb quin estil). Per mostra, la campanya publicitària de les matriuskes, que els socialistes d'aqui, posaran en marxa, i en que es veuran les caricatures de Rajoy, Acebes, Zaplana, Aguirre, i Aznar.

Clar que posats, també podríem fer un altre cartell similar i tant peculiar que fos protagonitzat per Guerra, Bono, Rodriguez Ibarra, i Magdalena Alvarez.

Son dos equips tan diferents, però tan complementaris quan es tracta de temes catalans, que podrien jugar al mateix equip.

Quin futur ens espera, amb els hereus de tots aquests!!!

Qui guanya, es el Barça!.

2008-01-26T13:58:00.000+01:00

No em de perdre l’esperança, en aquest Barça. Els astres sens dubte ens son favorables. Estem vius a totes les competicions. Som a pocs partits de guanyar la Copa del Rei i també la Champions. I que comencin a tremolar els blancs perquè els set punts que ens porten d’avantatja (de fet en son quatre) se’ls faran molt curts.

I us pregunteu perquè estic tant optimista, doncs molt fàcil, si al joc resultadista que em apreciat a les darreres jornades, li sumem la recuperació dels jugadors absents, lesionats i Copa d’Àfrica, li sumem la inèrcia de victòria que apreciem i li sumem la confiança, això ens farà estar a dalt de tot.

Però sobretot la clau, esta al 9 de març, serà la cirereta del pastis i aquesta esta completament assegurada, de que estic parlant?, doncs que, guanyi que guanyi les eleccions generals a les Corts espanyoles, qui guanya es el Barça, i aquesta es el nostre as sota la màniga. Si guanya Zapatero, bo pel barça, ell ha mostrat públicament la seva afecció pels colors blaugrana (recordeu que va guanyar les eleccions i els blancs van entrar en crisi), però si guanya Rajoy, cap problema, també ho tenim solucionat, el seu fill també es declarat seguidor blaugrana i ja se sap que per un fill..., i els de casa, doncs, com el “valor a la mili”, se’ls suposa tirada. El que tindria conya i morbo seria veure a Zapatero i Rajoy celebrant una lliga a la llotja del Camp Nou, i a l’actual president de la Generalitat... callat... com sempre.

Això si el Barça es una cosa i Catalunya es un altre, per tot ells i pel país molt probablement, un es guatemala i l’altre guatapeor.

Maleït túnel.

2008-01-19T18:21:00.000+01:00

Ja s’ha consumat el darrer pas per la construcció pel centre de Barcelona del túnel de l’Ave, aquell que pasa a escassos metres dels fonaments de la Sagrada Família i de cents d’edificis de l’eixample. La darrera acció era l’adjudicació de les obres, i això ho va constatar el govern central i el seu ministeri de foment en el dia d’ahir a una unió de companyies del ram, per tranquil·litat dels socialistes catalans, que ho havien reclamat insistentment als seus companys de Madrid, per vendre-ho com una victòria, davant l’oposició que havia demanat l’aturada del projecte.

Han fet cas omís als veïns, no han fet cas a les plataformes, no han escoltat al Patronat de la Sagrada Família, i el mes greu l’ajuntament, el seu alcalde i el seu equip de govern, han obviat la majoria de rebuig que hi ha políticament al consistori municipal, tot plegat sembla una rebequeria infantil socialista.

La coherència que diu? Perquè foradar al costat de la Sagrada Família? Perquè tenir riscos innecessaris? , per que no plantejar el que la gran majoria pensa?. Com succeeixi alguna cosa, (i tenim molts exemples darrerament, Carmel inclòs), i haguem de lamentar-nos, o siguem la riota del mon un altre vegada, qui prendrà la responsabilitat?, A qui haurem d’anar a veure per demanar-li comptes?, amics, una altre vegada massa incompetència.

El poder aturar aquesta bajanada només resta, o a mans dels tribunals a partir dels pleits interposats, o per accions mes contundents de les plataformes organitzades, o a mans dels electors pel proper 9 de març. Hi han forces polítiques que ja han manifestat que aturaran tot el procés si son decisius, i ells, molt em temo son la darrera solució i entre aquests no estan ni els amics de Zapatero, ni els amics de Rajoy. Només els de casa ens poden defensar.

Himne?

2008-01-12T17:33:00.000+01:00

Ja, ja, ja encara m'estic partint, amb la lletra de la que diuen serà el himne que tindrà els esportistes espanyols i la resta d'aquests. Realment es de República bananera o de colònies ibèriques de finals dels 50-60, almenys així m'ho sembla a mi.

Si mires la lletra no pots parar de riure de l'ensucrat del text.. verdes valles... inmenso mar.. hermandad ... gloria a los hijos ... justicia y grandeza, democracia y paz. Massa per a mi (no he posat el text perque no us vull torturar)

Sense oblidar la mena de concurs tipus "Operación triunfo" que han organitzat pel tema. Es que esta clar que quan un no pot agafar.se als orígens o a la historia... I pretenen que això s'ho aprenguin esportistes!

Que dur que deu ser, esser espanyol.

Massa incapaços!

2008-01-11T22:40:00.000+01:00

Qui ho anava a dir ara que estan a tot arreu, res avança. Ara que govern central, govern de la generalitat, i una gran majoria d'ajuntaments son del mateix color, no es causa suficient perquè l'avenç sigui notable.

Socialistes per aquí, socialistes per enllà, i socialistes mes enllà... Si, ara que ho governen tot, ara que disposen dels contactes, del poder, dels amics a tot arreu, tot faria pensar que s'arreglarien entre ells, però ni així, la incapacitat es tan gran, que han convertit la paràlisi en acció, i el desacord en emoció. Incapaços de complir en rodalies, incapaços de portar l'alta velocitat, incapaços de traçar un bon recorregut per l'ave, incapaços d'aplicar un estatut, ...massa incapaços de tot.

A Madrid estan més preocupats amb el 9 de març, que en complir les excessives promeses de la legislatura. A Catalunya estan desbordats, no saben cap on anar, a qui fem cas , al partit, al govern, al país... Un president sense lideratge, un govern dividit, molts interessos, molt poca estabilitat per un any que econòmicament es presumeix complicat... i un únic argument per seguir a la Moncloa "que viene el lobo", molt pobre per seguir governant.

Carta als Reis d’orient.

2008-01-04T19:40:00.000+01:00

Ses majestats els Reis d’orient:

Aquest any els ciutadans d’aquest país, ens em portat de manera exemplar. Em aguantat les cabòries del tripartit, em estat sense llum alguns mesos, em patit les obres de l’alta velocitat, i els problemes de rodalies Renfe, els incendis dels hospitals, les retencions habituals de les nostres carreteres, els increments desmesurats de preus, les mentides dels nostres governants i a sobre ara no ens deixen anar a mes de 80 km/h, i moltes altres coses que vosaltres podeu veure des de on sou.

I mireu! si som bons, que només em fet una manifestació, que va ser tot un èxit, encara que els que manen no hi van anar. En altres llocs no sabem que hagués passat, però nosaltres els catalans som així.

Per tot això, Majestats us demano algunes coses:

Que l’alta velocitat arribi a Barcelona i pel litoral.
Una bona xarxa d’infraestructures que garanteixi l’energia elèctrica.
Una sanitat moderna i sense llistes d’espera.
Un serveis públics assequibles i de qualitat.
Una seguretat ciutadana com cal (milloreu la que tenim).
Civisme a les vies publiques.
Que pugui circular a mes de 80 Km/H sense excuses inútils.
Seleccions catalanes ja.
Un aeroport de primera divisió i vols transoceànics des de el nostre país
Que el català no sigui una llengua de minories.
El dret a decidir.
Un president com cal, de fets i de paraules.
I un govern que ens defensi.

Feliç 2008

2007-12-31T20:20:00.000+01:00

TOKTS X LA KMPANA us desitja un

FELIÇ 2008

Que el proper any puguem compartir junts molts, i molts posts.

Vida més cara.

2007-12-30T21:14:00.000+01:00

Encara no acabes l’any i el primer que et trobés son les habituals pujades dels serveis bàsics, llum, aigua, gas, transport públic etc. L’unica cosa segura, es que sempre son més cars i en percentatges superiors al famós Índex de preu al consum.

He intentat fer un resum senzillet. Les primeres dades ens acosten a que l’1 de gener del 2008, les tarifes elèctriques seran un 3,3% més cares, el preu del gas natural per l’ ús domèstic serà un 4,84% més car, la qual cosa farà que la nova tarifa, implicarà pagar a 0,44 euros el quilowatt hora (kWh), mentre que el preu de la bombona de butà creixerà el 5,2%.

El transports públics també son afectats. La T-10 (a la foto) d’una zona pujarà a 7,20 euros, el que suposa una alça del 4,35% respecte al que costa aquest any. El conjunt de títols integrats de l’autoritat del Transport Metropolità de Barcelona (T-10, T-50/30, T-Familiar, T-Mes, T-Dia, T-Trimestre i T-Jove) augmenten el 4,19%. Les tarifes del taxi per al 2008 ja han augmentat en un 4,7% des de el proppassat dia 15, quan van entrar en vigor les noves tarifes aprovades. I finalment els peatges de la Generalitat costaran un 4,16% més de mitjana a partir de l'1 de gener.

Els països moderns es diferencien, entre altres coses, perquè els preus dels serveis bàsics son inferiors al seu IPC , i veig que a nosaltres ens queda molt camí.

A punt de començar un nou any i com diu la dita:

“Any nou, vida nova”... encara que mes cara.

EUSKAL HERRIA - CATALUNYA, Molt més que un partit.

2007-12-27T18:06:00.000+01:00

San Mamés es quedarà petit per veure el partit de les seleccions nacionals d’Euskal Herria i de Catalunya. El poble basc ha respòs de manera contundent, com no havia d’esser d’altre forma i omplirà San Mamés, dissabte 29 de desembre a les 20:30 (TV3) en el partit que han institucionalitzat les dues federacions de futbol, aquest cop per les dates Nadalenques.

Abans de tot l’espectacle esportiu, representants polítics dels governs català, basc i gallec, signaran un document-manifest conjunt, ja conegut com la Declaració de San Mamés que ha de servir per treballar per l’oficialitat de les seleccions a les competicions esportives amb projecció internacional. Aquest acte tindrà com a protagonistes a Josep-LLuis Carod Rovira vicepresident del govern català, Miren Azkarate, consellera de cultura i portaveu del govern basc, i Ánxela Bugallo, conselleira de cultura i esports de la Xunta de Galícia.

Esportivament es un plat fort. A la selecció catalana, el mes destacat es el retorn de Puyol i Xavi, i el debut de Bojan. Gratacós podrà confeccionar un onze competitiu a que donaria gran talla a nivell internacional. La Selecció d’Euskal Herria te la base a l’Athletic Club de Bilbao.

La previsió es que quasi 5.000 aficionats catalans es desplacin a Bilbao, per donar suport a la nostra. Al partit hi assistirà el vicepresident del govern de Catalunya Carod-Rovira i l’acompanyarà la secretària general de l’Esport, Anna Pruna. El president del govern de Catalunya per l’altre banda, sembla que no hi assistirà, no m’estranya, el deu incomodar, tan catalanisme i tanta estelada. De fet els diputats del seu partit, van votar al Congres contra les seleccions catalanes, així que no cal que hi vagin, i nosaltres que no ho oblidem a l’hora d’anar a votar.

I una barra de més !

2007-12-26T12:23:00.001+01:00

Cal tenir molta barra, exactament cinc, que son les que suposen té la bandera de Catalunya al vídeo de precampanya dels socialistes PSC-PSOE.

Ho podeu veure, ja corre per tota la xarxa, instant 2' 19", com podeu veure a la foto,una bandera amb cinc barres esta situada sobre el nostre país i a sobre el vídeo es titula la Catalunya Optimista, no se perquè, però crec que no es el títol mes oportú per tot el que ha passat el 2007, i tal com les coses van i si no canviin una mica, ens farà falta alguna cosa més, que optimisme, per sortir de la desafecció col·lectiva que els governants estant produint, i tot això amb una barra de més.
Feliç Diada de Sant Esteve !

Bon Nadal !

2007-12-23T11:22:00.000+01:00

Tokts x la kmpana us desitja unes molt bones festes.

Bon Nadal !

Pessebre de l'església de Sant Baldiri

El dia de la salut i la feina

2007-12-22T17:04:00.000+01:00

Catalunya ha estat la beneficiada del Sorteig de Nadal d’enguany. El primer premi,el 06381 ha caigut entre d’altres llocs a Sort, Vic i El Prat de Llobregat. La segona, el 55469, ha estat integrament a Barcelona a l’administració 97 de la Plaça Urquinaona, (Foto Diari Avui) i altres petits un quart i tres cinquens han tocat a Mataró, Castellar del Vallès, Sant Joan Despí, Tortosa Argentona i Sant Quirze.

I aquest fet no es d’estranyar, ja que som els que més juguem de la península ibèrica i també perquè existeix una regla no escrita, una llegenda urbana, o un, com li vulgueu dir, que assenyala que la loteria toca on hi han les desgracies. I més desgracies, infortunis, inoportunitats etc. dels que estem patint al nostre país, es difícil trobar-ho en un altre lloc, encara que molt em temo que es tracta més d’un causa-efecte, i que de cap fet aleatori, ni de mala sort. De totes maneres tornem. Portem un any... calia ens toqués la loteria... que si l’apagada de Barcelona d’Endesa, que si alta velocitat es transforma en nul·la velocitat ja que l’Ave no arriba, retencions quilomètriques a les nostres carreteras, un aeroport de segona que no permet vols transoceànics, que si els esvorancs de rodalies fan llevar a alguns catalans dues hores abans, que si els incendis als hospitals, etc... i d’altres irresponsabilitats dels nostre governants i gestors, que han servit almenys, perquè alguns compatriotes puguin rebre un pessic que els permetrà, com es diu en aquest casos “tapar algun forat”.

I els que no ens ha tocat res, sempre ens quedarà l'habitual “la salut i la feina”

Entre el real i el surrealisme

2007-12-17T22:57:00.000+01:00

Per fi algú s'ha donat compte, i ha tingut el valor de manifestar.ho. Avui en Joan Ridao cap de llista per Barcelona d'ERC a les pròximes eleccions generals, en declaracions al programa "El mon" a Rac 1 ha manifestat "a les eleccions generals només hi ha dues ofertes del catalanisme: ERC, la força que representa l'esquerra catalana independent, i CiU, per als catalanistes que se senten conservadors. Són l'expressió més útil del catalanisme polític."
Podeu seguir la noticia a traves del enllaç a e-noticies .

Res mes lluny de la realitat per que els partits d'abast espanyol, PP i PSC-PSOE, estan perduts i diluïts al Congres dels Diputats, i els seus representants no poden ni els deixen defendre els interessos del país i aquests els substitueixen pels interessos del partit.

Però el que també resulta xocant es que això ho manifesti un polític, al qual el seu partit esta recolzant un govern i un president de tarannà tan poc sobiranista, i amb un model de país molt allunyat del independentisme dels republicans. I si ho pensa així perquè no actuen a Catalunya, amb sentit de país. Perquè després arribaran personatges que parlaran de la crosta nacionalista, per amagar les seves deficiències i perquè a la fi el que no s'atreveixen a dir es que per ells és, la crosta catalana i això als seus amic de l'estat espanyol, els molesta i molt.

Tot plegat entre el real i el surrealisme.

Exit del Partit de la Marató a Sant Boi.

2007-12-16T23:49:00.000+01:00

Éxit absolut del partit de Futbol de la Marató de TV3, que aquest matí ha aplegat a mes de 5.000 santboians a l'estadi municipal de futbol Joan Baptista Milà. amb un exemple de solidaritat absoluta dels ciutadans de la nostra vil.la.

Ha estat un acte lúdic, un partit de costellada, això es el de menys, l'important sens dubte, ha estat el recolzament, la col.laboració i la participació amb la seva presencia de tot el públic, per recollir fons per la Marató de TV3, que aquest any es dedicava a les Malaties cardiovasculars.

També ha estat una oportunitat per veure de aprop personatges famosos de la televisió, esportistes, periodistes d'esports, o actors de series tan famoses com Ventdelplà , El cor de la Ciutat o Polonia. Es a dir que, em vist jugar a Pichi Alonso, Pere Gratacós, Escaich, Xavier Torres, Carles Francino, Pitu Abril, Sergi Mas, i molts d'altres.

Ha estat una bona ocasió per que el nom de Sant Boi tingui presencia als mitjans de comunicació de forma positiva i a més ha estat un bon preàmbul dels actes de centenari del FC Santboià.

Felicitats a tots/es.

LLums de Nadal de pena.

2007-12-09T16:16:00.000+01:00

No se si us heu adonat, pero la il.luminació nadalenca de Sant Boi d'aquest any es penosa.

No il.lumina, neons de baixissima intensitat que donen resposta sota a l'excusa del consum, a la farsa ecologista. No abunda, respecte a altres anys la il.luminació nadalenca a disminuit, no tinc dades técniques, només la percepció però amb això en tinc prou, i a més la temàtica cada cop es més impersonal i surrealista, a la foto il.luminació de la Rambla, que us sugereix?.

No se quina es la responsabilitat en aquest tema del nostre ajuntament, no conec quines son les estratègies que tenen els partits polítics de la vil.la en aquesta matèria, però el que si estic segur es que no els interessa gaire, a mi em sembla com si aixó no fos important. Per l'altre banda els comerciants com sempre han d'abocar diners i això tampoc es just, inclús els particulars altres anys hem estat preguntats per colaborar-hi, enguany ni això.

Que volem els ciutadans? En la meva opinió, el que volem es representar les dates de nadal, el seu caire tradicional, festiu i el seu caire religiós, perquè encara que a molts no els agradi celebrem una data religiosa el naixement de Jesús.

No acabo d'entendre aquest refugi polític de tractar la societat amb un laïcisme manipulador. Doncs no! amics, el Nadal es la celebració del naixement de Jesús, i els galets, els torrons, el tió i el raïm son tradició, i els Reis son els Reis d'Orient i em importat tradicions que també es celebren aquí, i així posem l'arbre de nadal i algunes cases catalanes ja arriba el pare Noel.

I per tot aixó, volem una il.luminació com cal per celebrar el NADAL.

Entendre la Puríssima.

2007-12-08T10:31:00.001+01:00

Hi han moltes formes d'entendre la Puríssima, moltes visions diferents de la nostra Fira, perquè cada cop es més diversa i això la fa mes important.

Tot i així, per a mi no te sentit, si no passeges per la Rambla, plena d'arbres, planter, llimones tomàquets, alls i estris de pagès. A la plaça de l'ajuntament.les parades típiques de Nadal, on figures del pessebre comparteixen protagonisme amb tiós, avets, i guarniments diversos. Al carrer Major patir empentes i aglomeracions de gent que s'aboquen uns als altres i a la Plaça Presses observar amb els ulls ben oberts els formatges, mels i dolços, i tot pujant cap el carrer Jaume I, trobar des de les tradicionals herbes medicinals, fins el mes pintoresc comerç artesà. Obligada visita a la Parròquia per veure el monumental pessebre, val molt la pena, així com la mostra de bestiar, molt recomenada per als mes petits.

Més enllà al Parc de la Muntanyeta representa la vessant més oficial, amb les carpes de l'ajuntament, entitats, comerç, etc. Tot entenent la seva presencia em quedo amb la primera part, es la meva fira, la més pròxima, la que més m'arriba al cor, aquella per la que ben val la pena celebrar.la, es la que recull l'esperit veritable de la Fira de la Puríssima.

Espero us agradi el recull de fotos.

Contaminació, Seguretat... Sancions.

2007-12-06T00:40:00.000+01:00

Porto cinc dies i ja ho començo a notar, els efectes son magnífics, em sento com mai, el medi ambient comença a quedar-se net de toxines, de contaminació, les impureses han desaparegut, els fums, son fins i tot mes macos i el blau del cel ha tornat a recuperar la seva esplendor i com per art de màgia el aire esta completament oxigenat, i tot gràcies els nostres amics ecologistes de la conselleria d’interior i els seus socis de govern.

Si, els nostres amics que amb les seves decisions i les seves lleis vetllen per la nostra seguretat, que dic seguretat, per la nostra vida, han aconseguit relaxar el ritme de vida dels pobres i estressats treballadors de Barcelona i rodalies, que ara que no poden superar la velocitat de 80 Km/hora amb els seus utilitaris, arriben a la feina uns minuts mes tard, però això si relaxats i segurs.

Però si algun de vosaltres, ciutadans del nostre país, que no teniu cap culpa en viure a la primera corona metropolitana, es insolidari, i no fa cas, i va a mes velocitat i naturalment ho fa tot contaminant més, serà sancionat sense pal·liatius i això si sense afany recaptatatori .

I pregunta,... dedicaran la quantia de les sancions a estudiar més el canvi climàtic? invertiran el mateix import a sensibilitzar a las noves generacions de la importància de la seguretat?, o els dedicaran a compensar les partides pressupostaries desequilibrades?

De moment els panels informatius prioritzen la contaminació a la seguretat de les persones, comencem malament. Molt em temo que es tracta d’una altre font d’ingressos atípics i ho acabarem pagant com sempre els ciutadans.

... que es podia esperar...

El millor estar per venir.

2007-12-02T10:45:00.000+01:00

Continua l’assignatura pendent de guanyar els partits fora de casa, però ara ja es molt diferent, el Barça mereix molt més en aquest partits respecte als primers empats de la lliga en camp contrari.

Empat injust ahir a l’Olímpic de Montjuic el Barça va mereix molt més que el seu adversari, que nomes va mantenir cert ordre i lluita, però que no va mereixia l’empat i que va obtenir massa renda pel que va fer. Pel seu canto el Barça esta en fase ascendent, només falta acabar de treure la victòria fora de casa i no trigarem a veure’l de líder. A la foto Iniesta celebra el seu segon gol a la lliga. (Foto web fcbarcelona)

Novembre, es va caracteritza per una altre fatídica aturada FIFA i per les noticies mes de fora del terreny de joc que les pròpiament esportives i es que hi ha que omplir molts diaris, programes de radio, televisió..., només cal recordar, el tema de les ovelles negres, (tema absolutament tret de context), cansament dels cracks (no els entenc si tots tenen de vint a trenta anys) , el nomenament del nou directiu de la vessant esportiva (vacant des de la marxa d’en Sandro Rossell) i poca cosa més.

Pels que ens interessa, classificació pels vuitens com a cap de grup de la Champions, encarrilada l’eliminatòria amb l’Alcoià i a posició de champions a la lliga.

Si ens haguessin dit fa unes setmanes que la davantera del Barça seria IBM (Iniesta – Bojan – Messi), no ens ho hauríem cregut, em passat del exitós REM (Ronaldinho - Eto’o – Messi) al talentós IBM i ens esperen múltiples combinacions de sigles

No cal ser alarmistes estem començant desembre, i a les darreres alineacions han faltat noms com Deco, Henry, Ronaldinho, i Eto’o i tots ells estaran a punt, dins de molt poc, que comencin a patir els adversaris perquè molt m'oloro que en el 2008, el millor esta per venir.

Felicitats. Cada cop es més clar.

2007-12-01T23:57:00.001+01:00

Felicitats a la Plataforma pel dret a decidir, pel seu gran èxit de convocatòria i de participació. Mes de 700.000 catalans s’han manifestat avui a Barcelona sota el lema “Som una nació. Diem Prou”. (foto Diari Avui). Hi eren representants tots els estrats de la societat catalana, partits, entitats, societat social i civil, (els hem vist a tots) i dels que han faltat no cal parlar-ne, només cal recordar els seus actes quan anem a votar.

Però ara que ja em demostrat un cop més del que podem fer quan estem units, hi haurà algú que prendrà nota?, hi haurà algú que mourà peça per solucionar aquest síndrome?, podrà solucionar el desgavell d’infraestructures?, podrem els catalans superar el desgavell anímic que patim, com a poble?. Son només preguntes pel dia desprès.

El que cada cop ens queda més clar, el que cada vegada s’està refermant més l’idea, el que cada cop tenim més arguments, mes motius, i estant mes reforçats, es que cada vegada som més els ciutadans, els que pensem que aquest estrany invent d’una Catalunya dins d’Espanya s’està acabant. El model autonòmic comença a restar superat, nomes el dret a decidir en llibertat ens permetrà viure com a ciutadans no emprenyats i molt probablement amb millor qualitat de vida.

Que no hi falti ningú!

2007-11-30T23:08:00.000+01:00

Tot a punt per demà, els catalans anirem tots a la manifestació i que quedin retratats aquells que no hi vagin, perquè no volen, o perquè no els deixen, i que s'ho facin mirar els que els donen suport.
Les coses estan canviant. Catalunya desperta!

No quedar retratats

2007-11-23T23:15:00.000+01:00

En el meu post Al final ho aconseguiran de 28 de setembre ja alertava sobre el desencís de la societat vers els politics i la desafecció de la població. A l’últim estudi del Centre d’estudis d’opinió constata el creixement del grau d’insatisfacció política dels catalans, així com el creixement de l’abstenció de cara a les properes eleccions generals, de fet s’estima que hi hauria un 64 % de participació, i encara em sembla molt, però molt llunyà del 76% de les darreres eleccions generals, encara que cal tenir en compte tot el que va envoltà aquella diada.

Aquests darrers mesos s’han esdevingut claus per aquest estudi, sumat a la disbauxa política del segon tripartit, han succeït una rere altre espectaculars fites: l’apagada de llum a Barcelona, les incidències als trens de rodalies, el caos de l’alta velocitat, les infraestructures deficients.

La societat ja ha dit prou, i així tal i com ja esmentàvem en anteriors posts pel l’1 de desembre la plataforma pel Dret a decidir a convocat una manifestació amb el lema "Som una Nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures!".

La manifestació es recolzada per mes de 150 entitats cíviques i socials, partits polítics CDC, UDC, ERC, ICV-EUiA, nombroses CUP i forces polítiques de les Illes Balears i el País Valencià.

Tot fa pensar en una gran manifestació, on els absents pel sols fet no ser-hi ja quedaran retratats.

Catalanisme i el dret a decidir

2007-11-21T00:02:00.000+01:00

Avui al vespre, al Palau de Congressos de Catalunya i davant de mes de dues mil persones representants de la societat civil catalana, el secretari general de CiU, Artur Mas, ha plantejat a traves de la conferència “El catalanisme, energia i esperança per a un país millor”, el "dret a decidir" de Catalunya com una de les bases per a la refundació del catalanisme i superar la "situació de dependència" respecte a Espanya, un plantejament amb punts de connexió amb la via que proposa el govern basc.

La exposició del líder nacionalista, ha subratllat que el projecte de refundació del catalanisme, es soporta en quatre pilars, assolir la "nació plena" catalana, apostar per convertir Catalunya en un país líder, preparar-lo per als reptes de la globalització i aplicar el dret a decidir dels catalans sobre els seus propis assumptes.

Probablement molts som, els que les paraules d’en Mas ens ha agradat , inclús els que no exercim cap militància política, però una vegada realitzada la conferencia, llençats els missatges, les idees, el full de ruta, ara cal pensa en el, i ara que?.

Serem capaços els catalans d’aglutinar tot el sentiment catalanista en una sola direcció?, podrà ser major la importància del país, a la importància del partit?, guanyarà els nosaltres, al jo?, seran capaços aquells que no senten el nostre país com a seu, entendre el que volem dir?, i les discrepàncies? com les gestionarem?, i el govern de la Generalitat, els que manen, tenen alguna cosa a dir? o com sempre silenci, i la pròpia federació CiU, serà capaç de tirar endavant el que seu líder senyala?...i tantes i tantes preguntes.

Malgrat tot, cal esperar el futur amb optimisme perquè com deia en el meu post del passat onze de novembre Una mica de rauxa, algunes coses estan canviant en aquest país, afortunadament!.

Mal - humor

2007-11-16T22:53:00.000+01:00

De mal gust, de falta de respecte pels ciutadans d’aquest país va ser el "gag" que en Buenafuente i el president del govern espanyol van representar a l’entrevista d’ahir al vespre quan davant les disculpes pel retard del primer, el president li va preguntar si havia anat amb "cercanias".

Avui les emissores de ràdio i tv, ho han repetit una vegada i un altre. No ens mereixíem una "brometa" d’aquests tipus per part del màxim representant del talante. Com es pot tenir tan poca sensibilitat, com es pot cometre un error d’aquest tipus , com es pot fer conyeta d’uns problemes que fan anar de corcoll als usuaris, als responsables de les obres, als mitjans de comunicació, als polítics ,etc. i a menys de 5 mesos per unes eleccions generals. Però ja se sap... per ells son problemes de províncies...

Que li haurà semblat al president del govern de la Generalitat la brometa?, haurà esboçat un somriure?. I als seus socis de govern? I al conseller del ram?, I a la ministre de Foment la Sra. Alvarez?, que per cert avui surt tota cofoia a les portades dels diaris, celebrant l’arribada de l’alta velocitat a ... Valladolid, que li haurà semblat el comentari del seu president?.

Encara sort que aquest cop no va prometre res.

Una mica de rauxa.

2007-11-11T20:08:00.000+01:00

Algunes coses estan canviant en aquest país, comença el got ha estar massa ple, ja estem farts, ja se’ns ha acabat la paciència, el seny comença ha esquerdar-se, els ciutadans ja estem fins... aquí dalt, de tanta incompetència i sobretot de tanta incomprensió.

Ja s’han començat a organitzar diferents activitats per denunciar aquest estat d’abandonament col·lectiu que patim. Dues mostres: La creació d’un manifest catalaemprenyat.cat on el mateixos impulsors ho manifesten d’aquesta manera “els que ens adherim a aquest manifest exigim al nostre govern, els sindicats de treballadors, els partits polítics, les plataformes que representen la societat civil catalana i les patronals que posin en marxa els mecanismes que tenen a l’abast per aturar aquesta situació caòtica i desestabilitzadora”. Hores d’ara ha rebut mes de 14.000 adhesions.

L’organització d’una gran manifestació per l’u de desembre a Barcelona potser una realitat. La Plataforma pel Dret de Decidir, entitat, que agrupa més de 700 entitats socials, culturals i polítiques, i que ja va convocar la multitudinària manifestació del 18 de febrer del 2006 contra la retallada de l'Estatut (vegeu la foto) ho faria ara per denunciar el caos ferroviari i exigir més inversions en infraestructures.

En relació amb l’estat anímic dels catalans, aquesta setmana el president de la Generalitat alertava de l’allunyament de Catalunya d’Espanya, de la desafecció dels ciutadans cap els polítics, i del famós “cabreo” que patim. Quin descobriment, ara s’ha donat compte?. Doncs si, te tota la raó el president, però potser que a més de parlar (no estem molt acostumats a sentir-lo), ens posem a la feina, traduït en el “Fets, No paraules”, perquè, de moment res de res, ni fets ni paraules.

Per començar que tal si demanem la dimissió de la ministra de Foment, desprès podem demanar el retorn de tots el papers de Salamanca, sobretot els de caire privat, estaria bé assegurar un bon pressupost inversions per no quedar-nos per exemple sense llum, i que tal que l’alta velocitat arribi a Barcelona sense interessos electorals, ni dates de inauguració, i una bona gestió de Rodalies Renfe, i un aeroport internacional amb vols transoceànics, i el suport a les seleccions catalanes dels seus diputats a Madrid i....tantes, i tantes coses.

Els catalans som un poble de seny, potser es el moment d’una mica de rauxa

Dates, de la nostra vida.

2007-11-09T23:29:00.000+01:00

Tots en tenim. Les dates son part de la nostra vida, ens identifica i les identifiquem.

Quan acabem de néixer ja tenim la primera data, i aquesta la recordem tota la vida, a l’igual que recordem les dates de naixement dels nostres pares, fills, estimats i amics, perquè amb tots ells celebrem les seves i les nostres dates.

Existeixen dates molt personals: els dels aniversaris, les de matrimoni, els de la pèrdua d’algun ésser estimat, etc... Hi han dates que tots recordem per tradició, son les típiques, Nadal, St. Esteve, Cap d’any, Diada de Reis, Sant Jordi, la Puríssima etc... hi han d’altres que les reconeixem socialment, el primer de maig, l’onze de setembre, el Pilar, ... n’hi han de comercials el dia del pare, el de mare, st. valentí... i n’hi han les que el seu impacte no ens faran oblidar, habitualment es reprodueixen amb abreviatures son el cas , de l'11-S, l' 11-M, el 20-N, el 23-F, etc. segur que les identifiqueu.. i moltes altres dades respecte a les dates que segur m’oblido.

I us preguntareu, que li ha donat aquest avui per les dates, doncs tot ve a raó de la dificultat que tenen els nostres polítics en mullar-se amb les dates, sense anar més lluny en situar quan quedarà normalitzada la situació del trens de rodalies, perquè primer era per una setmana, desprès, per no més enllà de quinze dies, l’ultima noticia segons la Sra. ministra de Foment “antes del 30 de noviembre”, tot rectificant el seu estret col·laborador desplaçat a Barcelona.

Com dèiem, a l’igual que hi han moltes dates que es recorden per diferents motius, hi haurà un altre per gravar-la a la nostra memòria, la de l’arribada a Barcelona de l’alta velocitat, i quasi queda confirmat que no serà el 21 de desembre.

A veure si ho fan coincidir amb una altre que sigui més popular i així serà mes fàcil de recordar.

El cartell de la Fira de la Purissima.

2007-11-03T09:50:00.001+01:00

A poc mes d'un mes per la Fira de la Purissima, i per anar fent boca, he pensat us agradaria tenir una petita retrospectiva d'alguns cartells de la Fira dels darrers anys.

i ensenyar.vos el Cartell de la 61 Fira de la Purissima a Sant Boi del 2007 que es aquest.

Un cartell molt treballat, amb l'estil inconfundible de la seva autora Pilarín Bayès . L'autora vigatana reflecteix en el cartell el sentit tradicional de la nostra Fira, s'acosta a l'element festiu, la proximitat a la població sense oblidar el sentit, agricola, ramader, i artesà de la Fira de la Purissima. Pilarín ha tingut en compte les activitats de la vila, gegants inclosos i tot esta plasmat en el marc de la Plaça de l'esglesia.

M'agrada el cartell. Felicitats al Patronat de la Fira.

No ho oblideu apunteu a l'agenda

Estancats

2007-11-02T22:47:00.000+01:00

Ja ha passat un mes del meu darrer post dedicat al Barca "Això pinta pero que molt bé" i el finalitzava amb el calendari dels partits que ens esperaven al mes d’octubre. Deia que Stuttgart, Atlético de Madrid, Villarreal, Ràngers, Almeria i Valladolid eren als adversaris i calia confirmar el bon joc ofert.

Crec que aquest mes d’octubre l’hauríem de diferenciar en dues parts : una primera part engrescadora , amb la mateixa tendència de setembre, victòries contra l'Stuttgart i un espectacular partit contra l'Atlético de Madrid a casa, però llavors va venir la maleïda aturada de les seleccions, per quinze dies, l’èxode d’internacionals i ha estat llavors quan el virus FIFA ens ha atacat. La segona part d’aquest mes ha estat la tornada amb una derrota sense pal·liatius a Villarreal, els de La Plana van ser millors. Un empat a Glasgow amb gust agredolç (enllà es podia guanyar), però que permet estar optant a primer de grup amb relativa comoditat, i per últim dos partits amb contrincants dels suposats fluixos però que van donar molta feina. Victòria en partit horrorós contra l'Almeria (gol d'Henry a la foto web fcbarcelona) i un empat a Zorrilla que va fa mal perquè el Madrid s'en va de quatre punts.

Les claus d’aquest resultats que estan creant dubtes, els veig a cada línea de l’equip: una sortida lenta de la pilota des de la defensa. Molts dubtes de posició en aquesta línea han suposats gols d’errades col·lectives i masses canvis a la parella central de la defensa. Al mig del camp les lesions han deixat fora a Touré Yaya i a Deco, i la parella formada per Xavi i Iniesta estan patint marcatges implacables. I a la davantera, cas Ronaldinho a part, Henry i Messi son el pal de paller i els joves bons complements, molt de talent individual però poca efectivitat de conjunt.

El mes de novembre, que sovint ha estat fatal pel Barça (que li preguntin a Van Gaal) ha de suposar retornar a la normalitat, el bon joc i amb ell, esperar veure si es pot recuperar el liderat.

Els contrincants d’aquest més son: Betis, Ràngers, Getafe, Alcoià (Copa), Recreativo i Olímpic de Lió, tots ells ens han de permetre sortir endavant perquè, ara per ara, estem un pel estancats.

A principi de desembre nou post del Barça, o potser abans si s'escau.

Castanyada i/o Halloween.

2007-11-01T00:00:00.001+01:00

La diada de tots sants i la seva vigilia, ens porta al terreny de les tradicions, es una data on comparteixen protagonisme, els elements culturals, els tradicionals, els consumistes, els antics i els moderns, els de tota la vida i els importats.

En aquest entorn al voltant de l'u de novembre, es normal que parlem, de la castanyada, dels difunts, dels panellets, del vi dolç, sense oblidar que cada cop més guanyant terreny l'us del Halloween,... i sobretot que caigui en pont, i puguer marxar quatre dies.

Si entrem en detalls, las castenyeres ja comencen a lluir per la seva absencia, entre d'altres elements, perquè el temps no acompanya, amb temperatures massa elevades per escalfar.se les mans amb una paperina. La tradicional visita als cementiris, cada any va minvant, les noves generacions percebeixen el factor de la mort d'una altre manera que els nostres grans. LLegeixo que la venda de flors natural ha disminuit, que cada cop sovintejen mes les de plastics i que les activitats comercials al voltant del tema, deixen anar la creativitat del marqueting (al cementiri de Roques Blanque s'ha inaugurat una especie de llac artificial on llençar les cendres sense haver de desplaçarse al mar).

Els que realment si que fan l'agost son les pastisseries, els panellets es venen com a xurros malgrat el seu preu, i el consum aumenta any rera any, afortunadament. Aquesta es una tradició que cada cop va en augment integrant els nouvinguts, i es que la gastronomia sempre ha estat un bon mitja de comunicació intercultural.

Les carbassetes del Halloween s'estan imposant en el mon de les tendencies i de la gent jove en aquesta data. Les festes als centres d'oci, l'atrezzo de botigues, les pel.licules pels canals de TV, les disfresses etc. s'estan extenent com una taca d'oli per la nostra població més jove, inclús en el mon eductiu s'esta consolidant com a activitat del calendari escolar, per no parlar del tradicional Halloween a Port Aventura.

I finalment si cau com aquest any en dijous, es un superpont, quatre dies que es poden aprofitar per un munt de temes d'oci : excursions, visites, viatges, estades etc... Per les agencies de viatges el darrer cuatrimestre de l'any es fantàstic (ponts, de l'Onze de setembre, la Mercè, el Pilar, tots Sant, i la Purissima).

Però la naturalesa d'aquesta data te les arrels a la tradició, malgrat les noves tendencies.

Castanyada i/o Halloween. I tu que opines?

No es cap broma

2007-10-27T22:56:00.001+02:00

No és cap broma, ni és cap montatge, aquesta tanca esta a Sant Boi i ens anuncia l'arribada de l'ave a Barcelona pel desembre. La fotografia és d'avui mateix, a la carretera de Sant Boi al costat de la rotonda de la Parellada molt a prop de "l'Oasis" i amb la nostra esglesia al fons.

I es que realment s'ha de tenir barra, per penjar el cartell, de fet s'ha de tenir molta cara per organitzar la campanya de comunicació de l'arribada de l'alta velocitat a Barcelona i encara més fer marqueting del mateix, amb el que esta caient, i mai millor dit.

Veurem si aquesta tanca la tornem a veure amb un altre texte, i amb una altre data.

Aqui queda.

Chapeau! pels milers de catalans...

2007-10-25T00:11:00.000+02:00

Chapeau! pels milers de catalans que cada dia s’aixequen dues hores més aviat, son capaços d’aguantar de tres a quatre hores per arribar els seus llocs de treball, aguanten les cues amb estoïcitat i adapten la seva vida als designis dels incompetents, (el govern central, els col·laboradors autonòmics, les empreses constructores, les subcontractistes, els titulars, els seus responsables, etc...) que estan provocant que arribar a Barcelona cada matí sigui una odissea i son, els nostres ciutadans, tant bons, que encara no hi ha hagut cap amotinament, diria més quasi ja s’han acostumat, i es que els catalans som així.

I fins quan?, facin els favor d’aclarir-se, set dies, una setmana, dues, un mes....Ningú dona cap resposta. Cada matí escoltant la ràdio. entrevisten a responsables de mobilitat de Catalunya, del govern central, etc... i sempre em sona al mateix, un exercici d’hipocresia, el no contestar res, el sobretot no acusar a ningú, no demanar responsabilitats, (no fos que desprès al partit...ja se sap), i encara menys mullar-se, donar explicacions, o establir dades objectives.

I es que, ni el mateix govern central es posa d’acord de quan es restablirà la normalitat al servei de rodalies, per no dir que cada cop saben menys quan arribarà l’Ave a Barcelona (esperem per el nostre bé no sigui en la data Zapatero), la ministre diu una cosa, la vicepresidenta un altre, tot plegat es com un circ.

I aquí, a casa nostre, no n’hi ha per menys, encara continuem amb el no paraules, ja que de fets, res de res. Avui a la sessió de control del Parlament s’ha representat, el tots els grups parlamentaris estem emprenyats, menys un. Tots estem d’acord en que han d’haver responsabilitats politiques, menys un. Tots han exercit crítiques contundents, menys un. Tots van demanar la dimissió de la ministre, menys un. Endevineu quin es aquest grup?.

Ho sento, no es pot defensar tot, no es pot justificar tot, no es pot disfressar la realitat, i si no en saben més que pleguin, aquest país no es mereix el que esta passant.

Com deia, Chapeau! Pels milers de catalans que cada dia s’aixequen dues hores més aviat....

On son els arbres?

2007-10-21T16:56:00.000+02:00

Ja fa alguns mesos, molt mes d’any, al carrer Mossèn Cinto Verdaguer en el seu primer tram de la benzinera, fins a Bonavista van desaparèixer la gran majoria dels arbres (encara que va haver-hi algun indultat no sabem perquè), i no va esser per art de màgia, sino per l’art de la brigada de parcs i jardins, convertits en tal.ladors.

Recordo els comentaris del veïnat, quant s'anaven tallant i esmicolant les rastres d’aquells arbrets, que ens marcaven el pas de les estacions de l’any, i que ens proporcionaven la verdor de les nostres mirades quant sortíem al carrer. També, recordo els comentaris que van tenir que patir els operaris de l'ajuntament, per un veïnat escandalitzat, que els reclamava que feien, però es clar ells amb un somriure i un “vaya al Ayuntamiento, que yo soy un mandao” ho donaven per solucionat. Dies més tard el mateix ajuntament mitjançant un full informatiu, sortia al pas, i una malaltia sobtada va tenir la culpa d’aquella actuació “ecològica”.

Com deia, mesos després encara tenim les marques dels forats coberts de ciment per evitar mals majors, però, On son els arbres?, perquè no han estat substituïts?, perquè ara nomes veiem ciment?. S'ha de dir que dues travesies mes a baix o amunt segons es miri de Mossen Cinto ja fa temps que van ser plantats els arbres, amb els seus suports, i plenament integrats a la vorera. Perquè els de la fotografia no han estat plantats?

Aquestes petites coses del nostre dia a dia, potser insignificants per alguns, son importants per a d'altres, son les que fan que ens sentim satisfets i orgullosos d'aquells que ens administren i ens representen.

Espero que amb el nou cartipaci municipal, hi hagi certa sensibilitat per aquests aspectes de proximitat cap als ciutadans.
Per quan la plantada d'arbres?, o farà falta una instància?

...demà ja faré un post.

2007-10-17T23:51:00.000+02:00

Hem poso a escriure aquest post i realment no se a que al dedicaré. Normalment raono els temes dels quals en vull parlar, els penso, els medito, els visualitzo gràficament i els executo tal com els tinc en el meu cap.

Com sabeu, els que habitualment us connecteu a TxK, l’actualitat es el meu tema preferit, els elements de societat la meva predilecció i Sant Boi i el Barça la meva debilitat. Però, avui hi han tants temes, que em sembla que passejaré per tot allò del que podem sentir parlar a qualsevol cafè de la nostra vila, de les nostres ciutats, o del nostre país.

Podríem començar per la relliscada del nostre vicepresident, anem a la biennal de Venècia, si o no?, i podem parlar del paper, per no dir el paperàs, del vots dels diputats “catalans” del PSC a la vora del retorn dels papers de Salamanca, a la Comissió per la Dignitat, que els haurà semblat?. Aquí no acaba tot, ara li toca el torn a l’informe del RACC que posar en entredit les politiques del departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat en quant a la limitació de la velocitat per millorar els elements mediambientals traduït en una disminució de la contaminació i posa l’accent en els càlculs de l’esmenta’t departament, estan mal fets. Per si no fora poc RENFE continua en retards continus, dia rere dia, anar a la feina en Renfe es una odissea, i l’efecte Morlan ja ha caducat, aquest senyor ja no pot fer res, més val que agafi un pont aeri i retorni a la “meseta”. I si parlessim dels esvorancs de l’Ave per Barcelona, mare de deu senyor, que no ens passi res si això esta acabat el 21 de desembre, i per finalitzar no se si fer el meu post, del difícil que es dir Josep Lluís quan un es nascut més enllà de l’Ebre.

A la gent blocaire se’ns ha girat feina, hi ha tants temes a parlar que no sabem quin estriar.

De quin us agradaria comentar, espero els vostres comentaris, dels que he dit o de nous que em proposeu.

Per avui n’hi ha prou, demà ja faré un post.

Me n’oblidava! i a esperar que cap jugador es lesioni per culpa del “virus Fifa”, ara si bona nit.

Fa mal als ulls

2007-10-12T11:52:00.000+02:00

La llei de la memòria històrica que aquests dies s’està tramitant al Congres dels Diputats ha reobert de nou la polèmica del tractament dels símbols franquistes. Les negociacions entre el partits polítics podrien portar a un nou redactat que obligaria a ajuntaments, institucions i particulars a retirar els símbols franquistes i d’exaltació de la Guerra Civil.

En el marc polític arribar a un consens serà molt difícil, la dreta espanyola ja se sap no vol ni parlar-ne. L’esquerra espanyola esta més preocupada per les eleccions que per aconseguir una bona llei de punt i final. Amb aquest escenari molt m’oloro una llei "light-baixa en calories", com estan sent la gran majoria de les lleis d’aquesta legislatura socialista.

Ahir,el programa de RAC 1 “El mon a Rac 1” que tan bé dirigeix en Jordi Basté, i a la vora de la noticia del tràmit de la llei de Memòria Històrica, cercava llocs on quedaven restes de simbologia franquista, i nosaltres els santboians no ens escapem.

Aquí queda un exemple mostra en forma de fotografia: tapa suposo de clavegueram amb el gravat “Ayuntamiento de San Baudilio de Llobregat”.

L’objecte es troba al carrer Raurich, per mes inri, molt a prop d’una dependència municipal, es situada a escassos deu metres del Casal de Barri de Marianao.(vegeu les fotografies, son d'avui).

Aquesta tapa ha suportat, pel baix, mes trenta anys i no sabem per quina raó encara no ha estat canviada, i es que tan sols veure les lletres, "fa mal als ulls".

Efectes de Frankfurt

2007-10-10T23:54:00.000+02:00

Fa un parell de dies s’ha inaugurat la Fira del llibre de Frankfurt, una de les mes importants fires del mon, en la que la literatura catalana mitjançant els seus autors i editors son el convidats d’honor.

No vull pas comentar. ni la importància de la Fira, que ho es, ni la brillant exposició en forma de conte que en Quim Monzo va efectuar a l’acte inaugural (quina enveja, ell si sap escriure), ni les repercussions polítiques, que sempre n’hi han, ni l’esteril debat de si havien de ser-hi els escriptors catalans que escriuen en llengua castellana.

Del que m’agradaria parlar es dels efectes d’aquesta fira, de les repercussions que esta tenint en l’àmbit més proper. La Fira del llibre de Frankfurt permetrà divulgar la importància de la cultura, la llengua, fer bullir l’olla del mon editorial, parlar de costums, d’hàbits, donar a conèixer al mon i a casa: autors, obres, editorials, i fomentar politiques i plans com els que ens anunciava i presentava amb molt encert, desde la mateixa fira el conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, pel foment de la lectura.

I es que també gràcies a la Fira, s’han donat a conèixer estadístiques que ens hauríem de preocupar i molt, "a Catalunya el 42% de majors de catorze anys no llegeixen", això vol dir que hi ha milers de catalans que no saben el que es aguantar entre les seves mans el símbol més gran de la cultura, un llibre, i sense lectura no hi ha cultura, i sense cultura es perden molt valors, i sense algun d’aquest valors, no hi ha identitat, i sense identitat no som res. L’altre dada , "al 2006 entre els llibres mes venuts a Catalunya no hi havia cap en català", crec que amb aquestes dues estadístiques esta tot dit i molta feina a fer.

De veritat, que fan falta moltes fires de Frankfurt.

Discreció, Intel•ligència i oportunitat

2007-10-06T08:35:00.000+02:00

Ahir al vespre vaig anar a la presentació del llibre Nació. Cat de Saül Gordillo a Cal Ninyo, i més enllà de l’acte social (quasi tots ens coneixíem, alguns de fa anys) em van sorprendre la presentació de l’autor, el seu argumentari, l’ordre, l’estructura, el ritme, les pauses, les cites i les anècdotes i sobretot la capacitat de poder acostar un tema de vocabulari tècnic i sovint feixuc a un auditori majoritàriament no "informàtic". En Saül Gordillo va executar perfectament l’al·locució.

Particularment em quedo amb tres idees o eixos que va indicar van ser claus perquè ara disposem del .cat: discreció, intel·ligència i oportunitat i ho va il·lustrar amb exemples clarificadors. Tot el procés del .cat el van portar a terma persones, que a canvi de res van saber situar les peces sense fer soroll, salvant cadascun dels obstacles de forma intel·ligent, i aprofitant cadascuna de les oportunitats amb la major creativitat possible.

Jo li afegiria en aquest tres eixos indicats, la unió de tots, fer que el .cat fos l’objectiu comú. Tots sense excepció volíem el .cat i quan un poble vol... ho aconsegueix.
Que diferent ens anirien les coses si amb tot anéssim amb els mateixos criteris!, per cert ara que el .cat ja es al sac, per quan el .ct?

Ahir al vespre mateix em vaig posar a llegir el llibre d’en Saül. Felicito a Xarxa Santboiana per la iniciativa i us encoratjo a organitzar-ne més, de ben segur que enllà hi serem.

Simplement, poder circular.

2007-10-04T23:54:00.000+02:00

Algú em pot explicar perquè una averia a Sant Vicenç dels Horts fa que no pugui sortir del meu aparcament?. Perquè un accident a L’Hospitalet no em permet sortir del meu poble?. Perquè aquest matí he tardat 45 minuts per sortir de Sant Boi en un trajecte que no son més de cinc minuts?. Si us plau que algú m’ho expliqui, perquè jo no ho entenc, no soc capaç de comprendre el perquè, i parlant de capacitat, algú em pot dir qui ha dissenyat les sortides i entrades de Sant Boi? Perquè una cosa la tinc clara ni viu ni es de Sant Boi, vaja no potser.

Sembla increïble però es cert, aquest es el pa nostre de cada dia, cues, retencions, clàxons, fums, nervis, impaciència, paciència i molt, molta ràdio. I encara que ho diguis, ho comentis, et queixis, ningú fa res. Els municipals ni apareixen, els mossos ni pensar-ho, els nervis cada cops més crispats i com sempre qui pagar els plats bruts es el pobre contribuent que arriba tard a la feina.

I encara s’inventen lleis per no superar els límits de velocitat, però si no podem!, ja ens agradaria poder arribar als 80Km hora, de fet ens conformem amb menys, simplement en no aturar-nos, poder circular.

Això pinta, però que molt bé.

2007-09-30T11:07:00.000+02:00

M’havia plantejat fer un post sobre el Barça quan es guanyessin tres partits de lliga consecutius o bé quan Henry fes el seu primer hat trick, i això es va produir ahir al vespre a València.

Torna el campió, torna la il·lusió, torna el gran Barça. Havíem vist els primers símptomes contra l’Olimpic de Lió, es va confirmar contra el Sevilla, el del Saragossa va ser espectacular i ahir molt fàcil.

Quines son les claus per aquest joc?. Solidesa defensiva (que gran que es Milito, quin lateral! Abidal , i la resta esta en consonància, sense oblidar el magnífic Victor Valdes), un centre del camp equilibrat, forca, contundència, qualitat i distribució, i un atac letal (l’estat de gràcia de Messi i Iniesta, i l’elegància d’Henry que ahir va apreixer amb el seu primer hat trick).

Sembla mentida porto unes quantes frases ja escrites i encara no han sortit els noms de la columna vertebral del Barça de la temporada passada. Si amics, tot això sense Puyol (que ahir va jugar mitja part), Ronaldinho, Eto’o i Edmilson, i jo no seré dels que diuen que s’ha d’estripar tot, s’han de traspassar etc.. tot el contrari, necessitem aquests jugadors per quan vinguin partits importants, perquè en aquest Barça hi ha lloc i temps per a tots, i els necessitem a tots, com també necessitem que Rijkaard doni més minuts a Bojan. El de Linyola, te marcat el destí per esser el símbol blaugrana del futur i si no... al temps.

De moment la culerada estem gaudint d’allò més, ara cal confirmar-ho en els propers partits: Stuttgart, Atletico de Madrid, Villarreal, Ràngers, Almeria i Valladolid son els contrincants d’aquest proper mes d’octubre i tot fa pensar què...

això pinta, però que molt bé.

Al final ho aconseguiran

2007-09-28T20:26:00.000+02:00

Aquesta setmana s’ha portat a terme el Debat de Política General al Parlament de Catalunya el de menys entusiasme dels darrers vint-i-set anys.

Tenim uns polítics tan lluny de la societat, dels ciutadans, del país, de les institucions, que només es preocupen de salvaguardar els seus interessos i els seus redits electorals, i això va pel govern i per l’oposició, per a tots.

Per a uns, un discurs, gris, avorrit, monòton, sense ritme, sense ànim, sense lideratge, anestèsic ho definia molt bé un portaveu. Un discurs d’un govern buit, sense model de país o amb un model d’un altre país. Un lideratge, sense impuls, sense empenta, sense transmetre la il·lusió, aquell element que els líders transmeten als ciutadans per motivar-los, per fer-los sentir-se orgullosos del país al qual pertanyen i per encoratjar-los a lluitar pel seu respecte i pel seu futur. No amics això ja no ho tenim, i es una llàstima perquè en d’altres temps ho vam tenir.

Dels socis de govern no cal ni parlar-ne, estan adormits, calladets i acomodats, qui els ha vist i que els veu.

L’oposició només esta preocupada per recuperar el govern, per recuperar aquella presidència que van guanyar a les urnes però que van perdre a l’aritmètica parlamentaria, però més enllà d’això no estan fent gaire mes. No tenen ponts oberts, estan escassejats d’idees i no estan vetllant pel futur de la manera adequada, perquè les eleccions i les majories es guanyen en el dia a dia.

I a les catacumbes aquelles forces politiques que freguen els surrealisme polític, disfressant-lo de reivindicació llibertaria. Es per al·lucinar

El debat i les informacions associades pel mitjans de comunicació van tenir poc seguiment, avui he sentit per la ràdio que les audiències del Debat van tenir un share tan baix que evidentment denota un nul interès, i es que sembla que s’ho han proposat, i al final ho aconseguiran. que no anem a votar, que no els fem confiança.

50 anys de Camp Nou.

2007-09-23T13:55:00.000+02:00

Impressionant commemoració de la inauguració del Camp Nou, es la que varem presenciar als assistents a l’estadi, al vespre nit d’ahir. Va ser un acte equilibrat on el simbolisme i els sentiments es van barrejar amb l’estètica, amb un paper protagonista de la musica i la llum, Em va semblar magnífic.

Vaig evocar els meus anys mes petits quan vaig sentir l’antic cant del barça. Varem poder presenciar per les pantalles els millors i mes importants gols a l’estadi, el de Cruiff contra l’Atlético, el de Romario al Madrid (la famosa cua de vaca), el de Zuviria contra l’Anderlecht, la xilena de Rivaldo, el de Ronaldinho contra el Sevilla, els de Reixach, Guardiola, Puyol, Eto’o, i tants i tants d’altres.. Es va poder sentir la veu d’en Ramallets i homenatjar el primer equip que va jugar a l’estadi. El cant del Barça, la veu de Serrat, la musica de d’elèctrica Darhma i els darrers càntics a forma de batukada. Una commemoració per grans, per adults i per a joves, per a tots, com es l’esperit del Barça.

I per acabar la presentació del Nou Camp Nou. Extraordinari, un veritable temple esportiu, pensat amb mentalitat moderna i universal, amb els colors del Barça i de Catalunya, que representen els nostres valors com a barcelonistes. (només caldrà assegurar una bona gestió, perquè no ens costi molts calés de la butxaca al soci)

Ara fa 50 anys, els meus pares, van estar a la inauguració, ahir varem ser el meu fill i jo. El canvi generacional es garantit, el futur només te dos colors: blau i grana, som el millor club del mon i el nostre nom el sap tothom, BARÇA, BARCA , BAAAAARCA!

Menys fum

2007-09-21T23:19:00.000+02:00

Aquesta setmana s’ha filtrat a la premsa un decret que esta preparant el govern català per ampliar encara mes les restriccions del consum de tabac de manera pública. És tractaria de prohibir el consum de cigarretes als locals de menys de 100 metres quadrats on es manipulin aliments ( en aquest moment la decisió de permetre o no el consum es voluntària per part d’aquests tipus de locals i nomes un percentatge petit ho restringeix per por de perdre la clientela).

El decret que prepararia el departament de salut, versaria sobre les incompatibilitats de barrejar el menjar i el fum i afectaria aquests tipus de locals esmentats. La proposta es suporta en estudis realitzats en el terrenys clínic que han demostrat efectes estadístics beneficiosos al terreny de la oncologia i en l’àmbit dels professionals de l’hostaleria (cambrers, assistents etc.), des de la posta en marxa de la llei antitabac.

Alguns consumidors, gremis de restauració i locals d’hostaleria ja han posat el crit al cel, aquests últims caldria que reflexionessin sobre la conveniència de la mesura, que pensessin que la decisió es global per a tots, (no és perdria la clientela per aquest fet) i sobretot que l’aplicació afectaria directament ja no tan sols a l’àmbit de la salut si no al mes preuat per a ells, la qualitat dels seus clients, la millora del seu entorn, la garantia del seu producte i la millora del seu negoci en general.

I pels consumidors poder degustar de la millor manera un àpat sense alteracions al oxigen i apreciar l’autèntic sabor de un bon vi, cava, vianda, peix...
Pot haver-hi alguna cosa millor? .

Però paciència, la mesura per l’estiu vinent

Electoralisme

2007-09-18T23:10:00.000+02:00

Mes que un govern semblen els reis mag d’orient. El govern central , i el seu president al front, ha decidit transformar aquests últims mesos de la legislatura en una fira de regals, ofertes i subvencions, un carrusel de noticies i de donacions en pla Mr. Marshall, on el “sempre toca” ens recorda altres èpoques significades pel paternalisme. L’interpreto com un fals progressisme i un electoralisme descarat per avançat.

Els darrers exemples ens porten a, els ajuts de 2500 pel naixement de cada fill, les promeses a les infraestructures a Catalunya, aeroport i rodalies inclosos, (de fet el “no nos falles José Luis” fa riure), l’anunci d’avui mateix de l’ajut de 210 euros mensuals durant quatre anys pels joves entre 22 i 30 anys que lloguin el seu primer habitatge, i per arrodonir l’acord amb el govern català (bé amb "els compañeros de partido"), dels pressupostos pel 2008, que per l’altra banda, només fan, que recuperar una partida no rebuda aquest any, intenten transformar en número l’acorda’t a l’estatut, (té nassos que els números depenguin de l ’interpretació de les paraules) no tenen en compte partides importants com l’ensenyament i la sanitat i l’hipotequen per quatre anys.

Buf massa pel cos, es pensen que som “tontos” i comprem a ... es igual , ells al seu rotllo i nosaltres com sempre ... emprenyats.

Mou-te de nit, una freakada!

2007-09-16T18:18:00.000+02:00

Mou-te de nit, una freakada organitzada pel nostre Ajuntament i pel Programa de Joventut, per fer esport els dissabtes a la nit.

Sembla que ahir es va posar en marxa la activitat pels que els agrada fer esport a la nit. De moment estan programades nou sessions pels mesos de setembre, octubre i novembre, suposo que al desembre fa massa fred per dedicar-los a l’esport a la matinada. Perquè d’aixo es tracta de fer esport entre les 23:00 hores a les 02.00 hores de la nit al Poliesportiu Municipal La Parellada, tres hores d’esports per dos euros, però compte que només pel compresos entre 16 i 30 anys, això vol dir que els nascuts i nascudes a partir del 15 de setembre del 1976, ja heu arribat tard, com no sou joves, us haureu d’anar a moure-us a un altre lloc. Ah! I l’organització es reserva el dret de canviar o anular les dates d’activitat en cas de coincidir amb altres celebracions esportives.

I com ja em coneixeu, crec que tots ens em de preguntar, qui fa esport els dissabtes i a la nit?, segur que algu hi ha. El qui habitualment fa esport, espera a que li obrin el poliesportiu a la nit?, segur que no. Els de mes de trenta anys, ja no fan esport a la nit,?, Ja,ja, ja,. Son aquestes les hores mes recomanables per fer esport?, que ho contestin els tècnics. Podem considerar, el hip hop, la dansa del ventre, la capoeira etc. modalitats esportives?. Com us deia, tot plegat una freakada.

Per cert ja posats, si el que es tracta es d’organitzar activitats per la gent jove, un veritable programa de joventut..., com tenim els cinemes a Sant Boi? , com tenim el teatre?, com tenim una zona d’oci jove? etc., perquè d’oferta esportiva anem plens i coberts tot cal dir-ho.

No es preocupeu, que jo no aniré, ni puc, ni em deixen, ni em venen ganes.

Activitats Complementaries

2007-09-15T00:10:00.000+02:00

Aquesta setmana ha estat la de la normalització, quasi bé tothom ja ha tornat de vacances, els llocs de treball ja estan quasi al cent per cent, i els nens i els joves han tornat als centres educatius, és senyal que l’estiu és a punt d’acabar.

Jo no soc cap expert, i no vull pas donar-me-les, però es que no acabo d’entendre el perquè de tanta activitat complementaria quan acabes el gruix de la teva activitat diaria. No entenc, ni comprenc perquè necessitem activitats complementaries, els extraescolars en el cas del nens, les activitats d’oci en els mes adults i els d’entreteniment amb els de mes enllà, i el que encara li veig un “no sé que” es que hi han períodes que fomenten l’inici d’aquestes tasques, habitualment mesos de setembre i gener, son mesos estrella per gimnasos, escoles d’idiomes, musica, ballet, etc... i es que amb l’inici de curs es posen marxa tota una sèrie de bones intencions i propòsits, tan ben explotats pels especialistes en màrqueting.

Anem a fer un repàs breu: Per els nens: esports, futbol, basquet, tenis, rugby, atletisme, natació, judo, ballet, informàtica, idiomes, musica etc.... Pels adults: esports (gimnàstica, culturisme, natació, etc) salut (ioga, pilates, etc), idiomes, informàtica, etc. i molts mes en una llarga llista, que proporcionen a la nostra societat una parcel·la econòmica prou important.

I a tot això, no hi ha prou, amb estudiar, en anar a escola, fer els deures, repassar les classes, o amb treballar, en complir una jornada feixuga de treball, en atendre les necessitats necessàries per el ritme d’una família, que a sobre ens em de complicar la vida (jo el primer) amb les activitats complementaries. Amb el senzill que es viure.

I desprès t’has de sentir, I tu que fas?, com si no fessim poc.